dijous, 23 de maig de 2019

Un càlcul de resultats per les eleccions municipals del 26M a Olot


Diumenge 26 de maig tenim les eleccions municipals i, a diferència de les autonòmiques, generals o europees, només hi ha enquestes electorals per les ciutats més grans i importants. Per les ciutats de la mida d’Olot, imagino que alguns dels partits sí que n’encarreguen però en cap cas es fan públiques.
Aleshores per fer una predicció de resultats només podem recórrer a la intuïció i fer una “porra” o bé mirar les dades d’anteriors eleccions i veure si podem jugar-hi una mica (allò que se’n diu cuinar, cadascú amb la seva recepta).
Aquesta vegada jo m’he decantat per fer números i veure què surt. És una manera objectiva de mirar-se les dades, deixant de banda fílies i fòbies.
Abans de començar deixeu-me exposar algunes premisses teòriques:
-          El llindar electoral a les eleccions municipals és del 5 %. Això vol dir que la llista que no arriba a un 5% dels vots ja no entra en el repartiments de cadires. Òbviament com més elevada és la participació més complicat ho tenen els partits petits per arribar a aquest 5 % i és més fàcil que es quedin fora.
-          El sistema electoral té la famosa Llei d’Hondt com a fórmula de repartiment. Una de les característiques d’aquesta llei és que afavoreix les llistes més votades i això pot fer que malgrat superar el 5% dels vots alguna llista no obtingui cap seient. En qualsevol cas és poc proporcional: el % de seients que obtenen les llistes votades és superior al % de vots que tenen; naturalment la situació és inversa per les llistes amb menys vots
-          El comportament electoral dels catalans, i els olotins no som necessàriament una excepció, varia en funció de les eleccions
I altres premisses més pràctiques:
-          En la situació actual, encara és més complicat d’avaluar el comportament electoral mirant dades del passat encara que sigui immediat perquè hi ha un component emocional molt elevat
-          El que sentim en la nostra bombolla informativa és el reflex del que pensem nosaltres i no necessàriament ha d’estar basat en dades
-          És molt important haver governat molt bé o haver fet una oposició excel·lent però encara ho és més aconseguir que els electors et votin; per tant, les projeccions fetes a partir de “ho han fet molt bé” entren dins la categoria de “porra”.
-          Dit això, a vegades les “porres” ho encerten.
Les dades.-
En aquest primer gràfic hi ha l’evolució de la participació electoral (número de vots) des de les municipals del maig de 2011 fins les darreres eleccions de l’abril de 2019.  Les dades són tretes del web de l’Ajuntament d’Olot i qualsevol error que hi hagi és meu.




Com es veu en el gràfic, les eleccions municipals són es que tenen menys participació, seguides de les eleccions generals al Congreso de los Diputados. Les eleccions autonòmiques són les que tenen més participació.
En el segon gràfic tenim el número de vots que cada partit dels que es presenten en aquestes eleccions ha tingut en el mateix període. Aquí cal fer notar que:

  • No apareix el PP perquè en aquestes eleccions no es presenta
  • JuntsxCatalunya, agrupa les dades de totes les coalicions anteriors (CiU, etc..)
  • Vox, agrupa les dades anteriors de PxC
  • La CUP agrupa també les dades del Front Republicà
  •   A les autonòmiques del 2015, CDC i ERC es varen presentar en la llista Junts pel Si i he donat a cada llista la meitat dels vots.



 A partir d’aquí, faig 4 supòsits per veure quins podrien ser els resultats aquest diumenge
1.       Faig la mitjana de tots els vots obtinguts per cada partit en totes les eleccions on han participat i apliquem el percentatge resultant a la participació mitjana en les eleccions municipals (2011 i 2015).
2.       Faig la mitjana tots els vots obtinguts per cada partit a les 3 darreres eleccions i aplico el percentatge resultant a la participació mitjana en les eleccions municipals (2011 i 2015).
3.       Agafo per cada partit el millor resultat obtingut en el període i aplico el % de vots al número de vots obtinguts en les eleccions amb mes participació del període (les autonòmiques del 21D)
4.       Aplico els resultats de les darreres eleccions generals a Olot
Els resultats dels 4 supòsits i el marge de regidors que podrien obetenir queden a la taula següent:
Llista
Supòsit 1
Supòsit 2
Supòsit 3
Supòsit 4
Marge
JxCat
9
8
8
6
6-9
ERC
6
7
6
8
6-8
PSC
3
2
2
4
2-4
OeC
1
1
2
1
1-2
CUP
1
1
1
1
1
Cs
1
2
2
1
1-2
VOX
0
0
0
0
0

Com a conclusions podríem destacar que:

  •   Només en el supòsit 4, ERC guanyaria les eleccions amb un avantage de 2 regidors sobre JuntsxCat
  •   En els altres 3 supòsits, el guanyador és JuntsxCat amb un avatatge de 2 a 3 regidors sobre ERC.
  • Cap partit arriba a la majoria absoluta. ERC i JuntsxCAt quasi empaten
  • El PSC pot guanyar o perdre un regidor
  • Olot en comú podria guanyar un regidor en el supòsit 3
  • CUP es queda amb un regidor en els 4 supòsits
  • Ciudadanos entra al consistori amb 1 ó 2 regidors
  • VOX no aconsegueix entrar a l’Ajuntament.

Per mi el supòsit més realista és el 2 perquè d’alguna manera allisa les evolucions del vot, tot i que es cert que castiga a la CUP que quedaria lluny del seu millor resultat en vots a Olot (Municipals 2015) perquè no es va presentar com a tal a les eleccions generals del 2019, però sense considerar aquest valor tampoc no canvien els resultats per la desproporcionalitat esmentada al començament però sobretot per l'entrada de Ciudadanos.
El supòsit 4 no em sembla apropiat perquè és difícil traslladar directament els resultats d’unes eleccions a unes altres, en aquest moment que el sistema de partits no està estabilitzat i amb un component emocional en el vot molt elevat que aquesta vegada pot ser capitalitzat per l’exili en el vot a les europees que acabi contaminant les municipals.
Diumenge ho sabrem i ens començarem a divertir fent sumes per veure possibles coalicions de govern.

diumenge, 19 de maig de 2019

Municipals 2019



Fa ben pocs dies de les eleccions generals espanyoles i demà ja comença la campanya electoral per les eleccions municipals i al Parlament Europeu. Des de fa anys s’ha parlat del vot dual a Catalunya per referir-se al fet que els catalans semblàvem votar de manera diferent a les eleccions autonòmiques i a les espanyoles. I hi podíem afegir una altra diferència en les eleccions municipals. Però això es va acabar en el moment en que el moviment independentista va començar a ser majoritari i va fer bocins el sistema de partits català. De fet, el sistema encara no està estabilitzat i per tant, qualsevol comparació o extrapolació és arriscada. O interessada.
En aquests darrers anys, la participació electoral ha estat altament emocional. Ser independentista o unionista no és un acte únicament racional, les emocions i els sentiments hi juguen un paper cabdal. I el fet que hi hagi presos polítics i exiliats polítics, i la seva intervenció directa o indirecta en la campanya, o la manera amb que les diferents forces polítiques han tractat la seva situació han tingut un efecte directe en el comportament electoral. I és que, malgrat el rum-rum que les campanyes electorals no serveixen de res, les dades diuen precisament tot el contrari.

Tot i així, els resultats de les darreres eleccions han disparat les especulacions de si es traduiran de forma paral·lela en el mapa municipal a Catalunya i Parlament Europeu.
A Olot hi ha molts canvis respecte les eleccions de fa 4 anys i no només en la composició de les llistes electorals (algunes més que altres) o en les candidatures que apareixen per primera vegada en els dos extrems ideològics; sinó que també són unes eleccions que arribaran doblement “contaminades” per les altres: la ja habitual al Parlament Europeu i les recents generals espanyoles.
Segur que la nefasta intervenció de la Junta Electoral Central en la possibilitat que el MHP Puigdemont i els consellers Comin i Ponsatí es poguessin presentar a les eleccions europees tindrà l’efecte contrari al buscat per PP i Ciudadanos quan hi varen recórrer; i això acabarà tenint efecte en les eleccions municipals. En aquest temps de confusió, fins i tot això s’ha girat i si sempre s’havia buscat que la participació en les municipals arrossegués l’efecte en les europees, podria ben ser que ara fos a l’inrevés.
Per primera vegada algunes hegemonies locals (Besalú on ERC presenta llista n’és l’exemple mes clar) es veuen qüestionades electoralment i això no deixa de ser una bona notícia per a la democràcia. Però la dificultat de trobar persones que es comprometin a formar part d’una llista també es fa palesa a 7 municipis garrotxins en els quals només hi ha 1 candidatura.
Finalment, esmentar que el feixisme es torna a presentar a les eleccions municipals a Olot. Gràcies al llindar electoral del 5 % el millor per combatre el feixisme a les eleccions és anar a votar. Amb una alta participació, el feixisme tornarà  allà d’ on no hauria d’haver  sortit mai: a l’ostracisme i les catacumbes.
Article publicat el 9 de maig de 2019 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat

dimecres, 17 d’abril de 2019

Anar a Madrid (2)



D’aquí una setmana justa comença la campanya electoral per a les eleccions generals del 28 de maig.
Com cada vegada que hi ha eleccions espanyoles, apareixen nombroses veus que es pregunten què han d’anar-hi a fer els partits catalans a Madrid. I en aquestes eleccions, que són les primeres d’ençà el referèndum de l’Ú d’Octubre de 2017, encara se’n senten més d’aquestes veus dient que a Madrid només cal anar-hi a negociar els termes de la secessió.
El cas és que ni el Parlament de Catalunya està en condicions d’enviar una delegació negociadora, ni el govern espanyol tindria cap ganes de rebre-la, ni el govern català sembla gaire procliu a fer efectiva la proclamació de la República.
En general, sempre és millor ser al lloc on es prenen les decisions que no pas no ser-hi. És per aquesta raó que cal que els partits favorables a la república es presentin a les eleccions espanyoles i que els que creiem en la República els votem.
En aquestes condicions, el missatge testimonial de l’abstenció té un efecte pràcticament nul. Seria una altra cosa si l’abstenció arribés a un percentatge tan elevat que es pogués catalogar de boicot però en les condicions actuals això no passarà i el que és segur és que cap escó no quedarà buit i els que no puguin ocupar els partits republicans els ocuparan els unionistes.

Els resultats electorals, el nombre d’escons que cada llista aconsegueix, són els que envien missatges. Una nova victòria independentista enviarà el missatge al govern espanyol que el moviment republicà segueix viu i que la repressió i la intimidació no ha tingut l’efecte que l’estat espanyol busca de forma constant. Un segon missatge serà que els diputats republicans aniran al Congreso a lluitar per la fi de la repressió perquè després d’haver escurçat la darrera legislatura ja s’ha llençat a mar tant el peix com el cove.
Els resultats també poden donar un missatge intern important perquè aquesta vegada no hi ha només les dues opcions habituals sinó que n’hi ha una de tercera que busca obtenir una opció de bloqueig al Congrés en tot allò que no faci referència al reconeixement del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, i que no  força  els electors a haver d’escollir en el duel emocional de blocs de presos i exiliats que formen part de les altres dues llistes.
Els resultats relatius de les 3 opcions seran un reflex del suport que les polítiques possibilistes, legitimistes o rupturistes tenen entre els electors i seran la base de càlcul de les eleccions municipals i europees del mes de maig. Sense descartar un avançament de les autonòmiques.
L’abstenció, porta al mateix resultat que el teòric vot útil per frenar la ultradreta a Espanya: a omplir els escons de diputats que no varen dubtar, i avisen sense vergonya que ho tornaran a fer, de donar suport a l’aplicació l’article 155.
Per frenar la ultradreta a Espanya només cal que l’esquerra, també espanyola, no s’abstingui com va fer a Andalusia.
Article publicat el 4 d'abril de 2019 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat