dilluns, 27 de juliol de 2009

The Matrix.cat


A vegades els catalans em fan pensar en els personatges de Matrix, el fabulós film dels germans Wachowsky. Deixem de banda la paranoia de si som o no un grupet escollit o no perquè com ja he escrit en un post anterior, a mi el messianisme em fot més por que una pedregada.
Tot va venir d’una conversa amb en Joan, passejant per la Provença quan dèiem que si els espanyols fossin menys obtusos desarmarien la majoria de nacionalistes amb 4 gestos: dient que si a gestos tan simbòlics i poc compromesos com les matrícules dels cotxes, afluixant la pressió sobre l’ idioma, etc...i quan parlàvem que la zona o estàvem havia estat occitana i avui no en queda rastre sinó que, és així, la majoria de gent sembla estar ben orgullosa de ser francesa. I que ja n’era d’empipador haver d’estar sempre alerta per on ens la voldran fotre, si ens atacaran l’ idioma, si ens robaran més diners, quina altra microllibertat ens prendran, quina nova limitació per poder-nos desenvolupar com a societat ens posaran, etc...en definitiva que ser un català conscient és complicat; i em va venir el cap l’associació d’idees amb Matrix,(primer lliurament) quan en Cypher decideix trair els seus companys de la nau Nebuchadnezzar i a canvi només vol prendre’s la pastilla blava que el tornarà a la inconsciència i el convertirà en una bateria d’energia que viu un somni virtual amb una nova identitat programada en la qual és algú ric, important...i es podrà lliurar de la trista realitat de menjar aquell farnat llefiscós i dels perills de viure contracorrent.
Quants catalans no voldrien prendre's aquesta pastilleta i poder-se sentir ben espanyols, desacomplexadament, i observar com el flux monetari cap a fora de la regió és només solidaritat compartida; poder parlar l’ idioma que ens uneix a tots i que sí que serveix per a tot; on Sion (la Catalunya de Matrix) és plenament espanyola, lliure d’això tan empipador que en diuen signes identitaris i d’aquesta colla de tossuts com banyes de marrà que ens entestem a voler ser independents, simplement perquè si. Quants catalans no saben que són criptounionistes? Quants catalans s’han empassat la píndola del finançament, i s’han recarregat per continuar essent el “motor d’Espanya”.
Que vingui un Neo ràpid, que això ja està ple de Smiths!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!