13D a La Garrotxa

Ahir tots plegats vàrem agafar embranzida i, més que un pas endavant, vàrem fer una bona gambada cap a l’ Estat Lliure de Catalunya.
A La Garrotxa, va votar un 38,72 % dels ciutadans cridats a votar i quasi un 94% va optar per donar un “si” a la independència.
Els que hem tingut l’honor de treballar en l’organització de les consultes estàvem ahir, i alguns avui encara, amb un estat d’ànim ben curiós. Per una banda, l’alegria immensa d’haver assolit un bon resultat pel que fa a participació i d’altra banda l’emoció de sentir-nos, modestament i per uns instants, contribuents del que potser sigui un moment històric. Tot plegat barrejat amb el cansament acumulat d’una colla de dies de gran intensitat.
Avui però, em llevo i veig amb estupor com l’Alfons López-Tena protagonitza un estirabot a la TV3, proclamant que Osona és un èxit i la resta un fracàs. Res de nou. Sap tan de greu veure com una persona de la seva vàlua es deixa endur per un ego de dimensions còsmiques. En LT des que va protagonitzar la seva sortida de la coordinadora nacional per establir-se a Osona s’ha obsessionat en demostrar que el seu model d’organització era infinitament millor que el de la coordinadora. No sabria què dir-hi...per mi sí que és admirable el seu treball a nivell micro, buscant els grups socials de la comarca per contactar-hi, la seva capacitat de mobilitzar voluntaris, de trobar diners. En general, admirable; només la seva actitud em sembla d’una excessiva prepotència. Ei, potser és autèntica percepció i expressió de la pròpia capacitat, lliure de la falsa modèstia que sempre és engavanyadora. Vés a saber...
No vull pas comparar, però el resultat a La Garrotxa no queda pas tan allunyat del seu. Òbviament, ells tenien Vic i nosaltres no teníem Olot. I no caurem en el parany de la supèrbia de no assessorar-nos amb ells per mirar d’aprofitar part del seu treball. Sabem que són generosos.
Jo crec que els resultats bons o dolents els ha donat el territori més que no l’organització.
De totes maneres, em sorprenen les reaccions dels partits polítics avui. El PP continua clamant contra la il•legalitat de les consultes; el PSC, patèticament, clama per un Estatut que a la immensa majoria dels votants d’ahir ja no els importa en absolut perquè han posat la mirada en un objectiu més elevat; CiU comença a distanciar-se, porucs com sempre d’haver-se de definir; ERC, sembla que si però que no, en la posició de “ja n’anirem parlant, eh?”; ICV...pobres, ni saben què dir i lloen el “procés participatiu” mentre l’Herrera fa “morritus” com si tot plegat no anés amb ell, perquè al cap i a la fi els catalans no som ni palestins ni saharauis; els d’EUiA, que ves a saber perquè els pregunten res, culpen a tothom de tot, cosa normal quan estàs en possessió de la veritat...En fi, semblaria que no s’adonen que hi ha 200.000 vots que els poden girar l’esquena a tots plegats. I jo sí que espero que totes les persones que ahir varen votar, exigeixin als partits que agafin el camí que ahir els varen assenyalar i que si no, donin el seu vot a qui agafi aquest compromís.
N’anirem parlant però comencem a entonar un “Goodbye Spain”.