dimarts, 12 d’octubre de 2010

La Raza i els falangistes.

Avui és festa. Festa no en el sentit de celebrar res sinó que no he d’anar a treballar. Bé, suposo que per les noies que es diguin Pilar deu ser un dia especial però per mi…simplement és això: un dia de lleure.


Goita si n’és de trist això de no tenir un Estat que ni tan sols podem triar quins són els nostres dies assenyalats per fer festa de veritat, per celebrar.

D’això que avui s’anomena “Día de la Hispanidad” quan jo era petit s’anomenava “Día de la Raza”. Això em feia ballar una mica el cap aleshores perquè jo pensava de quina raça devia ser el dia. Ja m’ho varen explicar ben clar: de la raça espanyola que es va imposar sobre la raça dels indis d’Amèrica quan els espanyols varen primer descobrir i després conquerir i evangelitzar Amèrica del Sud. I de pas els varen exterminar i deixar com a herència, a més de la llengua comuna dels “300 millones”, una manera de governar basada en els dèficits democràtics i en els cops d’estat militars.

El 12 d’octubre era un dels dies assenyalats del franquisme i per això es mereixia una pàgina en la “llibreta circulant” que ens feien fer al Grupo Escolar Malagrida. La llibreta circulant era una llibreta normal però que passava de classe en classe, suposo que d’acord a un calendari preestablert i que es dedicava a commemorar fets cabdals. Per fer-ho, quan la llibreta arribava a una classe, el mestre escollia un dels alumnes que sabés dibuixar i/o fes bona lletra (o un de cada si no n’hi havia cap que disposés dels dos dons) i el feia copiar en la llibreta un text i un dibuix al•legòric. A part de l’esmentat “Día de la Raza” recordo amb més o menys claredat el del “Corpus Christi”, “San José Obrero” i...el que em va tocar copiar a mi: “Matías Montero”. Ningú no em va explicar qui havia estat l’aital Matías Montero, només em varen dir amb insistència que m’esforcés a fer bona lletra. I així, sense preguntes, vaig copiar un text del qual avui només recordo (bé, amb ajut del Google) la frase final:

"Que Dios te dé su eterno descanso y a nosotros nos niegue el descanso hasta que sepamos ganar para España la cosecha que siembra tu muerte."

Osti noi. Quin efecte que em va fer la frase aquesta. Uns anys després, vaig saber que Matías Montero havia estat el primer falangista assassinat a Madrid, el 1934 i que el text que he copiat era la frase final del discurs que va pronunciar José Antonio Primo de Rivera en el sepeli.

I és que en aquell temps que a Olot ja no quedaven falangistes (o si) encara les gastaven d’aquest calibre.

Quan recordo això i veig que avui, l’únic que han fet ha estat maquillar el nom de la seva festivitat de la mateixa manera que han maquillat alguns estaments del franquisme encara tinc més ganes de dir Goodbye Spain.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!