dilluns, 7 de febrer del 2011

La independència comença als Ajuntaments.

HI ha una certa tendència a menystenir les eleccions municipals en el sentit que no serveixen per fer política de país. Sobretot va molt bé per bescantar els partits independentistes amb l’argument suat de que la independència no es pot proclamar des dels ajuntaments. D’acord, un primer cop d’ull al calendari confirma sense dubte que no estem al 1931 sinó al 2011. Exactament 80 anys més tard.


Hi estic d’acord. La independència del país només es proclamarà des del Parlament de Catalunya, quan hi hagi una majoria de diputats que així ho vulguin. Ara bé, vol dir això que els partits independentistes han d’abstenir-se de presentar-se a les eleccions municipals? Ni de bon tros.

Excepte clar, que es tingui la idea que la proclamació de la independència serà només un emotiu acte protocol•lari amb discursos, castells de focs i salves d’honor; amb castells de copes de cava i dels altres, dels de colls de camisa mossegats i talons clavats als muscles; amb llàgrimes i plors de felicitat i engendrament massiu de la primera generació de catalans independents.

Alguns pensem que mentre no arribem aquí, caldrà preparar el país i els seus catalans per ser ciutadans d’un Estat català que serà lliure i de cap manera una rèplica de l’Estat espanyol. Un Estat català modern, democràtic, on l’esforç tingui recompensa i es treballi conjuntament i a tots nivells per posar-lo al capdavant d’Europa i del món. I això es pot iniciar des dels municipis. No en dubteu. Un ajuntament no s’ha de dedicar només a tenir un enllumenat perfecte (olotins...feu “ehem” amb mi) i un clavegueram que no s’embossi. Pot començar a orientar els seus ciutadans més joves cap a estimar més la ciència i la tecnologia (Catalunya serà tecnològica o no serà), a respectar la cultura popular, a ser més cívics, més solidaris, més emprenedors. I tant que pot!

Mireu si en són d’importants els municipis que avui mateix Batasuna ha condemnat públicament i amb una fermesa sorprenent la violència i, expressament, la d’ETA. I tot per poder presentar candidatures als ajuntaments d’Euskalherria. Batasuna sap on són els ciutadans i vol que tinguin veu. També ho saben però els partits espanyols que després d’anys de predicar que mentre no hi hagués condemna explícita de la violència Batasuna no podria ser legalitzada, ara diuen que no n’hi ha prou. No en fan prou amb la renúncia, amb la condemna...què més volen, l’anihilació?.

Podeu estar-ne segurs, la independència de Catalunya comença amb els ciutadans: als ajuntaments.

4 comentaris:

  1. Batasuna no només vol un Euskal Herria lliure, també el vol socialment just i ecològicament sostenible. Si es presenta a les municipals és perquè, a part de creure que el seu país ha de ser lliure, també estan d'acord en quin model de país volen construir. Si un partit es presenta a l'Ajuntament només és per parlar d'independència, per mi, fa més nosa que servei.

    ResponElimina
  2. Hauria d'haver escrit Sortu en comptes de Batasuna.
    Però a banda d'això, ja intentava dir que es podia començar a construir el model de pais. Evidentment en el que no coincideixo amb Sortu (ni amb tu) és en aquest model però això no ens fa ni més ni menys legítims. I em costa de veure que això faci nosa.

    ResponElimina
  3. A partir del moment que els que volen parlar només d'independència fan la competència electoral a aquells que volen contribuir a la gestió municipal (a més de parlar d'independència), sí, fan nosa.

    La batalla de la independència es juga cada 4 anys. Mentrestant, centrem-nos en el que toca i no ens barallem innecessàriament.

    ResponElimina
  4. Deu ser que no entenc ni comparteixo aquestes quotes: la independència es declararà al Parlament però jo parlo de començar-la a construir als Ajuntaments.
    Quin sentit té, si no? Ens l'hem de guanyar cada dia.
    Amb la gestió municipal i enfocant els ciutadans cap a l'objectiu.

    ResponElimina

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!