dimecres, 8 de juny de 2011

No ve d'un pam però sí que ve d'un vot.

Davant d’uns eleccions, molt sovint, massa si voleu saber la meva opinió, sentim a dir que “tant li fa anar a votar com no, que no vindrà pas del nostre vot”. Doncs aquestes darreres eleccions municipals ens han donat uns quants exemples ben il·lustratius de la importància que té cada vot. De la importància que tenen tots, fins un, dels vots.

Mirem el cas de Girona, on depèn només d’un vot que ERC pugui tenir un únic regidor al consistori o no. Per fer-ho tot plegat més esperpèntic, el vot en discussió és el d’un ciutadà o ciutadana que ple de fe va acompanyar la butlleta amb una estampeta d’Escrivà de Balaguer. I ja la tenim armada! Si la Junta Electoral Central dóna aquest vot com a vàlid, Esquerra tindrà un regidor i la CUP (i més concretament, Reagrupament) en perdrà un dels 3 que ara té. Imaginàvem avui com el votant devia estar fument-se un panxot de riure amb la seva facècia si allò que pretenia era fotre’s de tot; o bé arrencant-se els cabells si es tracta d’un dels votants “de tota la vida” que el que volia era donar un toc d’alerta tot dient que “que res millor que un “sant exprés” per fer un miracle i pensant que “no vindrà d’un vot”.


Més a la vora encara, que el PP hagi aconseguit representació a l’Ajuntament d’Olot ha vingut de poquíssims vots, exactament 3. Si només 3 persones haguessin tingut mandra o haguessin decidit votar qualsevol altra opció...el PSC tindria 7 regidors i el PP, cap. Trascendental? Potser no, però uns avui farien menys cara de pomes agres i uns altres somriurien menys.


Menys ran de pal però com a corol·lari hi ha el cas de PxC. A Olot ha passat d’1 a 2 regidors i, més enllà de les profundíssimes anàlisis que hom faci del seu missatge, el que està clar és que si la participació hagués estat més alta no haurien assolit aquest resultat.


Però la democràcia ja les té aquestes coses i encara que sempre dóna una segona oportunitat, ho fa al cap de 4 anys. Esperem que aleshores aquelles persones que no varen anar a votar el 22 de maig i ara es lamenten pel resultat que han donat els ciutadans que sí que han exercit el seu dret, se’n recordin.


I espero, per la pau d’esperit de tothom, que totes les persones que vagin a la concentració anti-PxC de dissabte davant l’Ajuntament no fossin dels que es varen quedar a casa.


O acampats a la Plaça Major, tant se val.


I és que si a vegades no ve d’un pam, sovint si que ve d’un vot.
O del grapat de vots que es queden a casa, florint-se.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!