diumenge, 2 d’octubre de 2011

Sóc limburguès.

Ara fa uns dies, per aquelles coses de la feina, vaig anar a petar a Holanda. Vora Eindhoven vaig visitar una planta farmacèutica d’una multinacional americana.

Al poc de començar la visita, ja hi vàrem ser amb la frase típica dels dies assolellats: “Sunny day specially for you; like in Spain, your country”.


Somriure forçat i som-hi “well, to be honest I am not really spanish...”.

Aquest cop, un dels holandesos semblava estar al cas de la voluntat d’alguns catalans. I va començar una ràpida explicació en neerlandès pels seus companys. De cop, un ho va veure clar “aaah, així ets com un limburguès!”. Aleshores vaig ser jo qui no ho va entendre. M’ho varen explicar ràpidament “rees...una província al sud d’Holanda que volen més autonomia i parlen una llengua incomprensible. Ells diuen que són diferents. “. “I tant que són ben diferents”, va reblar l’altre amb un deix ben sorneguer. Aleshores els vaig dir “Així, si jo visqués aquí seria limburguès”. I clar, em varen mirar com si fos boig. Que no volgués ser espanyol i preferís ser català (com si fos una qüestió de gustos, això) tenia un passament però pretendre que podria s
er limburguès en comptes d’holandès els devia semblar ben marcià.

Feu, si us ve de gust, un cop de Google o aneu de dret a la Vikipèdia i aprendreu que la capital de Limburg és Maastricht (de ressonàncies ben europees) i que es tracta d’una província holandesa que fa frontera amb Bèlgica i Alemanya. El seu idioma, parlat per 1,6 milions de persones no té cap mena de reconeixement oficial ni a Holanda, ni a Bèlgica ni a Alemanya.

Això és el que es pot aprendre amb la Viquipèdia però jo, allà Oss, vaig aprendre per si no ho tenia prou clar, que ser nacionalment minoritari és molt cardat encara que ho siguis nord enllà, on la gent es suposa que és culta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!