diumenge, 9 de desembre de 2012

Després del 25N. Consolidant la perspectiva: l’estratègia.


Disposar d’una  estratègia és bàsic per a l’èxit final. Una bona estratègia s’ha de basar en l’anàlisi de les pròpies forces i també de les forces de l’enemic. Com deia en l’esborrany, Catalunya té oberts 3 fronts polítics. El primer front és  el del dia a dia, el de l’administració de la misèria autonòmica. Sembla que en aquest es pot comptar que CiU i ERC aniran plegats si són capaços de ser prou patriotes i deixar de banda el tacticisme polític i renunciar a alguns aspectes programàtics. Per exemple, és bastant possible que CiU hagi d’acabar restablint l’impost de successions, que serà més testimonial que altra cosa perquè s’estima que aportarà un màxim d’aproximadament 165 milions anuals, que són poca cosa menys que un pedaç. D’altra banda, ERC haurà de girar la vista cap a una altra banda en alguna retallada addicional. Aquesta entesa hauria de pacificar prou el Parlament per deixar les forces més importants pels altres dos fronts. Al front espanyol s’hi hauria d’anar amb les forces que disposem i posar el govern espanyol contra les cordes: recursos al Constitucional per la LOMCE, querelles a Montoro, Cospedal et alter per les mentides de l’esborrany fals, denúncies a l’Estat pels incomptables incompliments legals, etc. Que els advocats catalans treballin a favor de Catalunya.
Però el front més important és Europa. Allà és on Catalunya ha de bastir complicitats i aliances amb els Estats Membres, fent la volta als eurodiputats unionistes i demostrant que una Catalunya independent va a favor del desenvolupament econòmic de la UE, que una Catalunya independent seria un estat contribuent net i no una llagasta econòmica. Cal seguir treballant perquè no afluixi la pressió sobre el govern espanyol ì que les inversions en infraestructures cabdals per Catalunya es facin pensant en Europa i no en l’asfixia econòmica de la nostra nació. La tasca de Tremosa i Romeva treballant pes interessos coincidents de Catalunya i la UE els fa imprescindibles a Estrasburg i Brussel·les. És un error estratègic el que comet Junqueras suggerint els seus noms per ser consellers autonòmics ; perquè quant de temps cal per dominar els mecanismes de poder? Anys. No ens ho podem permetre.
Des del 25N es parla molt del referèndum i de la data de la seva celebració. El més important del referèndum és que l’hem de guanyar, si pot ser, a la primera. Per poder-ho fer, s’ha d’ organitzar per un govern de Catalunya pro-independència. I això, només té garanties, si abans es fa un primer i definitiu acte de sobirania: la declaració unilateral d’independència, la DUI. Ara tenim al Parlament, 74 diputats que han assolit el seu escó amb un programa independentista. Això era la primera condició; ningú no pot dir que hi ha trampa. Cal trencar amb la legalitat espanyola i acollir-nos a la internacional. Com a part de l’Estat espanyol tot el corpus legislatiu ja està adaptat i establert al nostre país. No hi ha buits legals.
Insistir en fer un referèndum abans de trencar amb Espanya, és abocar-nos al fracàs o, en els millors dels casos, ajornar la ruptura necessària perquè el govern espanyol i els poders fàctics que li fan costat mai no permetran que es faci de forma legal (des del seu punt de vista). No cal ser ingenu.
El punt crític, serà poder disposar dels fons econòmics necessaris per aguantar l’estructura del govern durant 6  mesos. Caldrà recórrer a capital privat probablement de fora de la UE, perquè molt em temo que no ens podrem refiar de La Caixa.
A partir d’aquest moment, i garantida la seguretat del President i diputats al Parlament, cal fixar una data per al referèndum i engegar la màquina estatal per garantir l’èxit de participació, i la majoria de vots per a la independència. A mi, personalment, no em cal que aconseguim un resultat unànime ni tan sols espectacularment majoritari. En faig prou amb una majoria suficient com perquè la victòria sigui legitimable internacionalment.
En aquests moments, la televisió i ràdio públiques i les privades, els diaris, tots els mitjans de comunicació, les tanques publicitàries han d’estar majoritàriament ocupades per missatges a favor de la independència. El corró propagandístic ha de difondre constantment els avantatges de la independència i eliminar les mentides demagògiques dels unionistes, que evolucionaran del gonzo al gore. I els catalans haurem de fer presència al carrer amb certa constància per reafirmar el missatge i els que liderin el procés. Serà el moment que els polítics i els ciutadans ens mirem als ulls i hi trobem aquella espurna que ens donarà el convenciment que si anem junts i amb un únic missatge, serem invencibles. Sobretot, si no anem amb el lliri a la mà, com sempre. No n’hi ha prou de tenir la raó del nostre costat perquè l’enemic ens la negarà sempre, cal que aquesta raó la fem servir a favor nostre.
Vénen dies complicats i apassionants. Vivim-los intensament.

2 comentaris:

  1. Aquest únic missatge unitari cal que el transmetin, principalment, CiU i ERC, junt amb la resta de forces sobiranistes. Només si recuperem la mateixa il.lusió d'abans de les eleccions serem capacos d'afrontar tots els reptes i entrebancs que ens venen a sobre. Però estic segur que, més d'hora que tard, seran conscients del moment històric que estem vivint i ho aconseguirem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Ramon. És bàsic mantenir l'esperit, la presència d'ànim..diguem-ne com vulguem però si tot plegat no va prou ràpidament i intensament, hi ha el risc que els catalans (i les catalanes) ens refredem

      Elimina

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!