dijous, 17 de setembre del 2015

Que no ens venci el sofà

No us penseu que això serà un post contra la migdiada del diumenge. O almenys no ben bé.
Només és contra el sofà que ens atrau amb la seva blanor, i que mira de seduir-nos perquè ens quedem escarxofats, amb les natges ben recolzades sobre els seus coixins i l’esquena mig enfonsada en el respatller, en comptes de prendre alè i sortir a fer propaganda per la independència, a informar i a convèncer els que no ho tenen clar o els que tant se’ls en fot.
Queden tants pocs dies que absolutament cap dels que volem la independència de Catalunya, dels que pensem que només depèn de nosaltres el tenir la oportunitat de construir un estat català lliure, on només nosaltres serem responsables dels nostres encerts i dels nostres errors, cap de nosaltres hauria de quedar-se assegut, recolzat o estirat al sofà en comptes de dedicar una estona a col·laborar perquè el dia 27 de setembre, les dues opcions independentistes tinguin una majoria ampla i incontestable.
Queden pocs dies, molta feina per fer i calen mans per fer-la.
Aparquem uns dies el sofà, un parell d’hores cada dia, perquè el 27S cap vot independentista es quedi al sofà de casa, abduït com les monedes i el comandament de la tele que sempre queden entremig dels coixins.
Deixem el sofà una estona cada dia per ajudar a molts catalans a vèncer la mandra d’anar a votar perquè mai com ara el seu futur, i el de tots nosaltres, ha necessitat el vot de tots.
Jo no vull que em venci un sofà. I tu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!