No us penseu que això serà un post contra la migdiada del diumenge. O
almenys no ben bé.
Només és contra el sofà que ens atrau amb la seva blanor, i que mira de seduir-nos
perquè ens quedem escarxofats, amb les natges ben recolzades sobre els seus
coixins i l’esquena mig enfonsada en el respatller, en comptes de prendre alè i
sortir a fer propaganda per la independència, a informar i a convèncer els que
no ho tenen clar o els que tant se’ls en fot.
Queden tants pocs dies que absolutament cap dels que volem la independència
de Catalunya, dels que pensem que només depèn de nosaltres el tenir la oportunitat
de construir un estat català lliure, on només nosaltres serem responsables dels
nostres encerts i dels nostres errors, cap de nosaltres hauria de quedar-se
assegut, recolzat o estirat al sofà en comptes de dedicar una estona a col·laborar
perquè el dia 27 de setembre, les dues opcions independentistes tinguin una
majoria ampla i incontestable.
Queden pocs dies, molta feina per fer i calen mans per fer-la.
Aparquem uns dies el sofà, un parell d’hores cada dia, perquè el 27S cap
vot independentista es quedi al sofà de casa, abduït com les monedes i el
comandament de la tele que sempre queden entremig dels coixins.
Deixem el sofà una estona cada dia per ajudar a molts catalans a vèncer la
mandra d’anar a votar perquè mai com ara el seu futur, i el de tots nosaltres,
ha necessitat el vot de tots.
Jo no vull que em venci un sofà. I tu?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!