diumenge, 25 d’octubre de 2015

Guanyar per KO

En la política d’aquest país tothom es deleix per guanyar per KO: deixar anorreat el rival a la primera i, si pot ser, al primer assalt. Ens agraden les victòries ràpides, contundents, incontestables i inapel·lables.

Qualsevol cosa que no sigui això ja es comença a veure com un fracàs. Guanyar per penals o a la pròrroga ens deixa amb una sensació estranya i entela la victòria. Només hi ha l’excepció de la victòria per penal (encara que sigui “objectivament” injust) al darrer minut si és contra el gran rival. Aleshores tot s’hi val i a l’alegria de la victòria s’hi afegeix la de veure la tristor inconsolable del contrari.
Som així i poca cosa podem fer-hi que no sigui reflexionar-hi una mica abans d’estripar el carnet a la primera, demanar la dimissió de l’entrenador o dir  “a mi ja no m’hi veuran mai més”, sigui al camp de futbol o a l’Onze de setembre.

Jo també era dels que volia que Junts pel Si  tingués majoria absoluta i també vaig ser dels que vaig estar moix després del recompte. Jo també volia el KO de l’unionisme en escons i en vots.
I també sóc dels que es posa neguitós veient com aquesta negociació de JxSi i la CUP, si ens hem de refiar de notícies i xarxes socials, cada cop s’assembla més a la cursa de cotxes de “Rebel sense causa” on no se sap qui serà el primer de saltar del cotxe, o més ben dit, baixar del ruc.

Crec que tothom administrarà bé el seu capital polític i la seva responsabilitat perquè els dos cotxes (o furgonetes) arriben a bon fi sense que ningú hi prengui mal. Sobretot els que en som espectadors.
JxSI ha d’acceptar que les aportacions de la CUP poden ser bones per a Catalunya i, fins i tot, poden ajudar a fer neteja de determinades pràctiques polítiques que ja no tindran lloc al Nou Estat. La CUP sap que el seu increment de vots i representació no és totalment orgànic sinó que també es deu a la desconfiança vers CDC de liderar el procés. Són vots prestats que no es consolidaran post-independència. I menys si tot se’n va pel pedregar.

JxSi ha de reconsiderar el que no sembla considerable i la CUP ha de deixar de banda prejudicis de política vella que semblen ancorats en el ressentiment.
Que decideixin doncs, on es posaran d’acord per deixar els cotxes i anar amb el mateix fins la independència definitiva. Aquest tros del viatge és imprescindible que el fem junts. Després, el panorama polític serà tan diferent de com el veiem ara que continuarà sent difícil guanyar per KO. Caldrà pactar, d’ara endavant,  i fer-ho poc a poc i amb fermesa; perquè els acords requereixen temps però també tenen el gran avantatge que és molt més difícil equivocar-se.

Però no teniu dret, ni els uns ni els altres, a fer-nos pensar que sereu incapaços d’arribar a un acord i que l’única que quedarà KO serà Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!