diumenge, 7 de febrer de 2016

Lo riu és vida.


En aquest país nostre mai no ens falten raons per manifestar-nos. Segurament sempre ha estat així però en els darrers anys hi ha una abundor notable de raons potser perquè els catalans hem anat sent conscients de les agressions que rebem en tots els àmbits de la nostra nació: la sobirania, la llengua, l'educació i ara també el medi ambient.

Avui a Amposta, 50.000 catalans d'arreu ens hem manifestat en contra del Pla Hidrològic de la Conca  de l'Ebre, germà bessó univitel·lí d'aquell Plan Hidrológico Nacional que Aznar volia aprovar "por cojones".

Aquest Pla preveu fer servir el cabal de l'Ebre per regar 465.000 Ha noves de regadiu i la construcció de 52 nous embassaments; el cabal mínim que preveu el Pla és 3.000 hm3, la meitat del que havien pactat les parts amb interessos directes en l'ús del cabal. Efectivament, la Generalitat de Catalunya, la comunitat de regants i la Plataforma en Defensa de l'Ebre havien acordat que el cabal mínim en condicions de pluviometria normal fos de 5871 hm3, i 9907 hm3 en cas de sequera.

La lògica racional de gestió del comú aconsella que sempre que els usuaris arriben a un pacte satisfactori cal respectar-lo perquè el consens inclou les obligacions i necessitats de totes les parts i pel fet de compartir-les, les han entès i fetes seves.

Aleshores perquè el govern espanyol en funcions aprova aquest pla per decret? Com que jo descarto que siguin estúpids però afirmo en canvi que són malvats, arribo a la mateixa conclusió que els ebrencs: es tracta de fer trasvassaments a altres conques hidrogràfiques i de passada fer conjuntament amb les empreses constructores uns lucratius negocis. La contrapartida, menys cabal a l'Ebre que significarà la mort del Delta perquè el riu, mancat de forces pel menor cabal, no podrà lluitar contra el mar. Mensy cabal, voldrà dir menys aportació de sediments que facin de barrera als embats del mar; menys cabal voldrà dir menys oxigenació de l'aigua dolça en el tram final i significarà la inexorable i progressiva salinització de les terres del Delta i dels pous, pèrdua de terres de conreu i destrucció dels llocs de treball relacionats, perjudici per la fauna i la fora, etc..   .
Per estar en contra de tot això, no cal pas ser un hiper-ecologista; només cal tenir sentit comú i estimar el país. El patriotisme també inclou defensar l'hàbitat natural de les agressions i la gestió pròpia dels recursos naturals.

Per això aquest 7 de febrer una colla de garrotxins hem baixat fins Amposta per afegir les nostres veus a les de tota la bona gent de l'Ebre i de Catalunya. Una manifestació endreçada i poc estrident en les formes però molt ferma en el fons. Una pancarta deia "som cabuts" i té raó: els catalans som cabuts, tossuts, ferms i ferrenys davant la injusticia. I per defensar el Delta, per defensar Catalunya i el seu
patrimoni natural ho serem encara més. Perquè geogràficament estem lluny però sentimentalment som molt a prop i nacionalment som ú, encara que els ebrencs pensin que els d'"allà dalt" mensytenim els d'"allà baix". Potser per això aplaudien el nostre petit grup quan veien que a la pancarta hi duiem escrit "La Garrotxa en Defensa del Delta de l'Ebre". Avui han vist que els fem costat. 

Com sempre, el viatge ha valgut la pena. I és que lo riu és visa, l'aigua és vida i independència és llibertat


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!