diumenge, 13 de novembre del 2016

Trump, Catalunya i els sistemes electorals



Fa només uns dies que Donald Trump ha guanyat les eleccions presidencials dels Estats Units i n’esdevindrà el 45è president el proper 20 de gener, encara que a molta gent no ens agradi i per moltes protestes que hi hagi al carrer. La victòria ha estat neta i clara.
Per arribar a la presidència, Donald Trump va haver de derrotar primer a 19 aspirants a ser el candidat del Partit Republicà a la presidència. Un cop enllestits, només li quedava batre a Hillary Clinton, la candidata del Partit Demòcrata. En realitat, hi havia altres candidats però amb nul·les possibilitats d’arribar a la Casa Blanca d’una manera que no fos com a convidat o visitant.
Tot això, i que Trump sigui president tot i obtenir menys vots que Clinton, és possible gràcies al sistema electoral nord-americà, que està molt ben explicat en aquest vídeo del diari Ara.
De forma similar, després de les eleccions del 27S hem sentit de forma insistent que l’independentisme havia aconseguit la majoria al Parlament però que en canvi no l’havia assolit en vots.
Si, per exemple, el sistema electoral nord-americà hagués estat el sistema electoral a Catalunya el 27S el panorama al Parlament hauria estat radicalment diferent: una majoria aclaparadora de parlamentaris de JxSi. I el mapa dels resultats electorals seria més o menys aquest:
 No hi hauria lloc per discussions sobre si s'aproven els pressupostos, ni hi hauria hagut problemes en la investidura de President....
Com en molts Parlaments d’arreu del món, la diferència entre vots i escons és deguda a la manca de proporcionalitat del  sistema electoral.
La situació ideal, parlant de sistemes electorals, seria aquella que donés una correspondència exacta entre el percentatge de vots obtingut per cada candidatura i el percentatge d’escons que li són assignats.
La perfecció  tampoc no existeix en política, però seria possible de fer millores respecte de la situació actual de diverses maneres: des de canviar el càlcul d’assignació d’escons per una fórmula més proporcional que no la Llei d’Hondt, modificar el nombre d’escons a escollir per circumscripció o modificar de dalt a baix el sistema electoral.
A Catalunya tenim un repartiment desequilibrat de la població en el territori: a la província de Barcelona hi viu la meitat de la població, i també fins fa les eleccions del 27S s’hi concentrava la major part de vots del que fins ara era el primer partit de la oposició, el PSC; mentre que a la resta de Catalunya dominava amb certa claredat el vot al que fins aleshores era CiU.
Amb aquesta heterogeneïtat, prioritzar l’assignació d’escons per territori o població suposava atorgar un cert avantatge a una formació o altra. I això explica perquè el Parlament de Catalunya no ha aconseguit mai aprovar una llei electoral pròpia.
Un bon sistema electoral no només ha de ser proporcional sinó que també ha de donar als ciutadans una manera efectiva d’avaluar els seus representants. Aquest és l’avantatge del sistema electoral que fan servir al Regne Unit (i que Estats Units fa servir a escala estatal) basat en districtes electoral petits que escullen un sol membre del Parlament: el que guanya als altres per majoria simple, encara que sigui per un sol vot de diferència.
Però és un sistema injust perquè deixa sense representació a opcions polítiques amb prou vots per merèixer-la.
La manera de compensar aquesta desproporcionalitat és, com fan a Alemanya i altres països, assignar la meitat dels escons pel sistema majoritari en districtes petits, i l’altra meitat d’acord als vots que les diferents candidatures han tingut en el conjunt del territori. D’aquesta manera es compensa als partits que no són majoritaris en els districtes però que tenen un volum important de vots a escala nacional.
Afortunadament, l’escenari nou que tenim al davant ens dóna la possibilitat de replantejar qualsevol cosa i els diferents grups que han redactat esborranys de Constitució per la República Catalana plantegen sistemes electorals més justos i proporcionals que l’actual.

Tota aquesta sort que tenim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!