Fa només uns dies que Donald Trump ha guanyat les eleccions presidencials
dels Estats Units i n’esdevindrà el 45è president el proper 20 de gener, encara
que a molta gent no ens agradi i per moltes protestes que hi hagi al carrer. La
victòria ha estat neta i clara.
Per arribar a la presidència, Donald Trump va haver de derrotar primer a 19
aspirants a ser el candidat del Partit Republicà a la presidència. Un cop
enllestits, només li quedava batre a Hillary Clinton, la candidata del Partit
Demòcrata. En realitat, hi havia altres candidats però amb nul·les
possibilitats d’arribar a la Casa Blanca d’una manera que no fos com a convidat
o visitant.
Tot això, i que Trump sigui president tot i obtenir menys vots que Clinton,
és possible gràcies al sistema electoral nord-americà, que està molt ben
explicat en aquest vídeo
del diari Ara.
De forma similar, després de les eleccions del 27S hem sentit de forma
insistent que l’independentisme havia aconseguit la majoria al Parlament però
que en canvi no l’havia assolit en vots.
La situació ideal, parlant de sistemes electorals, seria aquella que donés una correspondència exacta entre
el percentatge de vots obtingut per cada candidatura i el percentatge d’escons que
li són assignats.
La perfecció tampoc no existeix en
política, però seria possible de fer millores respecte de la situació actual de
diverses maneres: des de canviar el càlcul d’assignació d’escons per una
fórmula més proporcional que no la Llei d’Hondt, modificar el nombre d’escons a
escollir per circumscripció o modificar de dalt a baix el sistema electoral.
A Catalunya tenim un repartiment desequilibrat de la població en el
territori: a la província de Barcelona hi viu la meitat de la població, i també
fins fa les eleccions del 27S s’hi concentrava la major part de vots del que
fins ara era el primer partit de la oposició, el PSC; mentre que a la resta de
Catalunya dominava amb certa claredat el vot al que fins aleshores era CiU.
Amb aquesta heterogeneïtat, prioritzar l’assignació d’escons per territori
o població suposava atorgar un cert avantatge a una formació o altra. I això
explica perquè el Parlament de Catalunya no ha aconseguit mai aprovar una llei
electoral pròpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!