Un NO impossible de gestionar

Aquesta setmana (la de l'1 de juny) s’espera que tinguem la data i la pregunta pel referèndum. El govern administra bé els temps i no es deixa influenciar més del compte pels impacients ni tampoc pels més dubitatius, que de tot hi ha a les files de l’independentisme.

Davant de les ganes de votar i de les presses per anar avançant, cal posar primer allò que pot ser millor pel país quan guanyem el referèndum; i això, obliga a anar una mica més lentament del que molts voldríem.

Tenir fixada una data, encara que el referèndum no estigui convocat de forma oficial és un pas importantíssim perquè fixa un horitzó temporal clar per a tothom. Tot i així, no és incompatible amb intentar que el referèndum sigui pactat amb l’Estat; definitivament el darrer intent, el que marcarà el punt de no-retorn, sense endarrerir la data ni canviar la pregunta. Una nova negativa suposarà que les estratègies canviaran de forma definitiva. Si fins avui hi havia hagut pocs moviments de transcendència real, a partir d’ara cadascuna de les accions que emprenguin les dues parts tindrà una importància cabdal.

L’independentisme català aposta per la construcció d’un país nou en el qual tothom pugui sentir-s’hi inclòs i en el qual tots els ciutadans són convidats a participar en el seu disseny constitucional. L’independentisme català és inclusiu i no s’ha mogut en cap dels paràmetres que es podrien considerar com a ètnics, sense establir pedigrís ni fixar-se en arbres genealògics. També és ideològicament transversal perquè els partits polítics independentistes presents al Parlament abasten un ventall ideològic que va des de l’extrema esquerra fins el centre-dreta. Més enllà del centre-dreta només hi ha opcions unionistes.

Fer un darrer esforç per pactar el referèndum és eliminar la darrera barrera perquè altres partits polítics es sumin al projecte de fer la República Catalana i abandonin l’ambigüitat calculada; és un nou acte de valentia i de generositat; és la mà estesa a compartir un projecte de nació per a tothom.

És, en definitiva, donar-nos una millor oportunitat de poder gestionar la victòria del Si. L’única victòria possible de gestionar perquè és l’única que ofereix un projecte polític i social en el qual tots els ciutadans es poden incorporar, independentment del que hagin votat en el referèndum.

La improbable victòria del No en el referèndum és impossible de gestionar per aquells que defensen aquesta opció perquè no hi ha cap altre projecte per a Catalunya que no sigui el mateix plat de sempre i que la majoria de catalans, fins i tot els que avui encara no s’han incorporat al projecte d’independència, rebutgen:  dèficit fiscal català per sostenir inversions delirants, incompliment dels plans  d’inversions en infraestructures a Catalunya,  retrocés dels drets i llibertats civils, reducció de les garanties de l’Estat de dret, re-centralització de competències i subordinació de la llengua i cultura catalanes en el propi territori.

Davant d’aquesta inexistència de projecte, que només vol mantenir la situació de submissió que fins el 2010 havia estat tan còmode pels governs espanyols, i que no pretén incorporar els partidaris del Si al projecte sinó mantenir-los-en al marge, no hi cabria resignació. Com no n’hi va haver a Escòcia.

Article publicat el 1 de juny de 2017 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat