Tenir la raó o guanyar

Aquesta darrera setmana hem viscut entre el daltabaix emocional que va suposar la retenció del President Puigdemont a Alemanya i l’alegria del seu alliberament, acompanyat de l’afirmació del tribunal alemany que el càrrec de rebel·lió no era aplicable al seu cas.

Si això ha estat un seriós revés o només un simple inconvenient per al jutge Llarena i el govern espanyol, encara no ho sabem. Però sí que és clar que el conflicte va agafant un caire cada vegada més internacional i que la figura del President Puigdemont guanya una dimensió política enorme alhora que la del govern espanyol sembla arronsar-se com una pansa a mesura que els seus arguments perden pes i s’estén la consciència de la seva deriva autoritària.

Per la banda republicana no s’ha trobat el temps i l’espai per dissenyar una estratègia guanyadora. De fa anys ens hem centrat en tenir la raó, i cada cop que algú ens la dona ho celebrem com si fos l’etapa definitiva. El recolzament internacional als drets dels presos polítics o de rebuig a les peticions del govern espanyol en contra dels exiliats, els comptem com a victòries però no són més que gotes de raó que omplen un got que ja fa anys que en vessa. Amb l’afegit que encara que el got  vessi de raó, res ni ningú no obliga el govern espanyol a actuar diferent del que ho fa perquè no existeix cap ens supra-estatal que pugui obligar-lo a complir cap resolució. I de fet, fa anys que n’incompleix amb total impunitat.

És urgent pensar en criteris d’eficàcia política i actuar en conseqüència. Fins al moment, totes les accions que s’organitzen des de les associacions cíviques i polítiques són essencialment expressives. Els llaços grocs i activitats paral·leles, però també els talls de carreteres i obertura de peatges, són accions necessàries i importants perquè serveixen per expressar solidaritat, determinació i fermesa, i donen una sortida canalitzada a la ràbia i indignació però no ens donen la clau de la victòria.

Cal analitzar la situació actual i bastir una nova estratègia política i social que ens permeti guanyar. Ja no és el moment de la confiança cega o de les teòriques jugades mestres, ni tampoc podem esperar que el temps contribueixi a “eixamplar la base”. Són estratègies passives i per guanyar ens cal una estratègia activa, ens cal prendre la iniciativa. Cal acció política coordinada entre partits i associacions; calen actuacions institucionals i ciutadanes que desplacin el debat jurídic  cap al debat sobre la política. Del Dret als drets. Dels tribunals als ciutadans.

Les mentides, la manipulació dels mitjans de comunicació, la connivència entre el poder executiu i judicial per reprimir el republicanisme li surten de franc al govern espanyol. Li suposen un cost polític zero. Només amb una estratègia que elevi aquest cost, tornarem a tenir possibilitats reals i efectives de resoldre el conflicte a favor de la República.

Sabem que tenim tota la raó del món i mica en mica el món ens la va donant, però tenir la raó és molt diferent de guanyar.

Article publicat el 12 d'abril de 2018 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat