L'agonia de la democràcia

En el debat d’investidura de Quim Torra com a President de la Generalitat  es va repetir l’argument  que no podia ser President  perquè defensa uns valors i proposa uns objectius que no són compartits per la totalitat dels catalans.

Seria una paradoxa que un partit que hagués assolit el poder guanyant unes eleccions amb un determinat programa, no l’implantés perquè no hi ha unanimitat en les mesures proposades. Precisament, els partits polítics neixen per agregar les preferències polítiques dels ciutadans. Com que no pot haver-hi tants partits com opinions hi ha, el que fem els votants és votar el que pot defensar millor els nostres interessos, que estaran contraposats amb els interessos d’altres grups de votants.

Però en el fons, quan s’afirma que un candidat a president no pot ser-ho perquè no representa a tot el conjunt de la ciutadania s’està negant una de les bases del funcionament de la democràcia: l’acceptació de la legitimitat del contrari per governar.

Precisament aquest és un dels senyals que en un dels llibres sobre política que estan més de moda, How democracies die (Com moren les democràcies)  de Steven Levitsky i Daniel Blizatt, es remarquen com a indicadors de que un sistema democràtic està en perill. 

Malgrat que el llibre està molt centrat en la política actual dels Estats Units, la majoria d’exemples són aplicables a la situació política actual de Catalunya i en la reacció de l’Estat Espanyol a la voluntat de construcció de la República catalana.

Actualment, la majoria de democràcies no sucumbeixen en cops d’estat sanguinaris sinó que ho fan a través de mecanismes formalment democràtics que donen cobertura a la deslegitimització de l’adversari polític i a la manca de contenció en l’aplicació del poder governamental. Són exemples de la manca de contenció la destitució del govern Puigdemont en aplicació de l’article 155,el discurs de Felip VI el dia 3 d’octubre o la tria indirecte de qui pot ser o no un candidat “viable” a la presidència.

En l’agonia de la democràcia, el dret a la manifestació i a l’activisme polític es combat des del govern amb lleis i normes aprovades en el parlament per restringir es llibertats civils,  i  fins i tot a les amenaces individuals o sobre col·lectius opositors. És el que està passant al nostre país, amb  l’ús de la presó preventiva i les denúncies a persones individuals i la criminalització de col·lectius opositors. Una arma eficaç per atemorir i emmudir els dissidents.

La judicialització de la política i la utilització partidista dels medis de comunicació apareixen també en el llistat de les armes que serveixen per liquidar la democràcia. En el cas de la repressió de l’estat espanyol en contra del republicanisme, s’argumenta que aquestes armes s’utilitzen en defensa de l’Estat, però suposen un deteriorament tan profund de les institucions democràtiques i són  tan llamineres pel poder,  que qualsevol motiu pot ser suficient per utilitzar-les de nou. En qualsevol moment, amb qualsevol excusa i contra qualsevol de nosaltres.

Article publicat el 17 de maig de 2018 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat