Municipals 2019

Fa ben pocs dies de les eleccions generals espanyoles i demà ja comença la campanya electoral per les eleccions municipals i al Parlament Europeu. Des de fa anys s’ha parlat del vot dual a Catalunya per referir-se al fet que els catalans semblàvem votar de manera diferent a les eleccions autonòmiques i a les espanyoles. I hi podíem afegir una altra diferència en les eleccions municipals. Però això es va acabar en el moment en que el moviment independentista va començar a ser majoritari i va fer bocins el sistema de partits català. De fet, el sistema encara no està estabilitzat i per tant, qualsevol comparació o extrapolació és arriscada. O interessada.

En aquests darrers anys, la participació electoral ha estat altament emocional. Ser independentista o unionista no és un acte únicament racional, les emocions i els sentiments hi juguen un paper cabdal. I el fet que hi hagi presos polítics i exiliats polítics, i la seva intervenció directa o indirecta en la campanya, o la manera amb que les diferents forces polítiques han tractat la seva situació han tingut un efecte directe en el comportament electoral. I és que, malgrat el rum-rum que les campanyes electorals no serveixen de res, les dades diuen precisament tot el contrari.

Tot i així, els resultats de les darreres eleccions han disparat les especulacions de si es traduiran de forma paral·lela en el mapa municipal a Catalunya i Parlament Europeu.

A Olot hi ha molts canvis respecte les eleccions de fa 4 anys i no només en la composició de les llistes electorals (algunes més que altres) o en les candidatures que apareixen per primera vegada en els dos extrems ideològics; sinó que també són unes eleccions que arribaran doblement “contaminades” per les altres: la ja habitual al Parlament Europeu i les recents generals espanyoles.

Segur que la nefasta intervenció de la Junta Electoral Central en la possibilitat que el MHP Puigdemont i els consellers Comin i Ponsatí es poguessin presentar a les eleccions europees tindrà l’efecte contrari al buscat per PP i Ciudadanos quan hi varen recórrer; i això acabarà tenint efecte en les eleccions municipals. En aquest temps de confusió, fins i tot això s’ha girat i si sempre s’havia buscat que la participació en les municipals arrossegués l’efecte en les europees, podria ben ser que ara fos a l’inrevés.

Per primera vegada algunes hegemonies locals (Besalú on ERC presenta llista n’és l’exemple mes clar) es veuen qüestionades electoralment i això no deixa de ser una bona notícia per a la democràcia. Però la dificultat de trobar persones que es comprometin a formar part d’una llista també es fa palesa a 7 municipis garrotxins en els quals només hi ha 1 candidatura.

Finalment, esmentar que el feixisme es torna a presentar a les eleccions municipals a Olot. Gràcies al llindar electoral del 5 % el millor per combatre el feixisme a les eleccions és anar a votar. Amb una alta participació, el feixisme tornarà  allà d’ on no hauria d’haver  sortit mai: a l’ostracisme i les catacumbes.

Article publicat el 9 de maig de 2019 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat