Els ciutadans no podem decidir

Fa pocs dies, la portaveu socialista al Parlament ha dit que les coses importants, com el dret a l’autodeterminació, no les podem decidir els ciutadans sinó que les hem de deixar en mans dels polítics. Increïblement, es poden dir coses com aquestes, la negació de la democràcia, sense que res no s’esquerdi i passant només amb un mínim escàndol.

Tot i així, aquest estiu 3 estats europeus ens estan oferint motius per dubtar de la superior capacitat dels polítics per prendre decisions.

A Itàlia, el ministre de l’Interior i líder de la Lega, Matteo Salvini refiant-se de les enquestes de popularitat va provocar una crisi de govern anunciant el trencament de la coalició de govern amb el Movimento 5 Stelle. El pensament polític clàssic anunciava noves eleccions i triomf del populista Salvini. En canvi, l’antic soci de govern va ser capaç de reubicar-se i d’oferir al Partito Democratico de participar en el govern. Salvini, avui està a la oposició i sense poder real i efectiu.

A Espanya, PSOE i Unidas-Podemos són incapaços per trobar una fórmula de pacte que agradi els uns i els altres.  El PSOE, refiat de les enquestes, amenaça amb repetir eleccions si no poden governar en solitari malgrat tenir només el 35% dels escons al Congreso.  Els dies passen ràpid i Sánchez tem la possibilitat del vot positiu d’Unidas-Podemos a la investidura, que el convertiria amb un president amb pocs suports per superar votacions al Congrés. Per evitar això, està disposat a imitar a Rajoy i renunciar a la investidura per no haver de patir la venjança de Pablo Iglesias  a les votacions al Congrés. Tot, abans de pactar; tot, abans de cedir cap engruna de poder. Sempre i quan la dreta espanyola no s’abstingui a canvi d’un nou 155 a Catalunya.

Al Regne Unit, els intents d’aprovar qualsevol pla per al Brexit fracassen a la Cambra dels Comuns. Ni Theresa May ni Boris Johnson se n’han sortit d’aprovar els seus plans respectius degut als vots contraris de membres del seu partit i pels de la oposició. Tant li fa un pla tou com un de dur.  La situació sembla irresoluble mecànicament i ideològicament. La insòlita iniciativa de Johnson de suspendre el Parlament per tenir les mans lliures per aplicar el seu pla és una mesura antidemocràtica malgrat ell es defensi dient que és legal i allò antidemocràtic és impedir que el govern pugui aplicar el que els ciutadans britànics varen aprovar en referèndum. Un referèndum que només demanaven els populistes de l’UKIP, que varen  farcir la campanya electoral amb mentides contrastades i reconegudes  i que varen ajudar a la victòria del Brexit.

Tres exemples que il·lustren com polítics refiant-se d’enquestes i encegats per la supèrbia, actuant de forma irresponsable i servint-se dels mecanismes institucionals per tenir el poder, no són pas millors prenent decisions que el conjunt de la ciutadania.

Encara els haurem d’agrair que ens deixin votar per escollir-los, tot i que després ens retreguin que no votem prou bé perquè no els calgui haver de decidir res.

Article publicat el 19 de setembre de 2019 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat