dilluns, 31 d’agost de 2020

Doble ració de Puigdemont

 Fa una setmana justa que el President Puigdemont ha publicat “M’explico” un dietari on desgrana dia a dia el període de la seva presidència. Agradarà o no agradarà; i en aquest cas no és només qüestió de


gustos literaris sinó també de les preferències polítiques del lector. Les crítiques als altres partits hi són presents, com ho són les que fa al seu propi partit. Però a qui segur que no agrada és als partidaris del 155.

Al meu entendre, la independència de Catalunya s’assolirà aprenent dels erros comesos el període entre el 2015 i el 2017 i per això és imprescindible que els líders polítics que varen pilotar el Procés es sincerin amb els més de 2 milions de catalans i catalanes que vàrem votat afirmativament en el referèndum de l’Ú d’Octubre de 2017. La resta és anecdòtic. Ja fa uns anys que hem après que no existirà un front independentista unitari que aglutini tots els partits i moviments independentistes. En el fons cap d’ells ho vol i potser, en el fons, tampoc no sigui imprescindible que a Catalunya existeixi unanimitat a favor de la independència. Catalunya no és Noruega, Finlàndia, Lituània, ni Eslovènia, ni tan sols Macedònia, encara que l’estat espanyol s’assembli més a la URSS i a la Sèrbia del moment, almenys pels mètodes violents que fa servir per mantenir la integritat territorial de l’Estat.

Al març de 2019, en una visita a Waterloo, vaig explicar al President Puigdemont que necessitàvem saber què va passar, perquè no va ser possible fer efectiva la Declaració d’Independència. I no ho necessitàvem per fer retrets a ningú simplement per poder-nos preparar millor i bastir una estratègia guanyadora. La seva resposta va ser que ho tenia tot escrit des del primer dia i que ho publicaria quan hi hagués sentència pels presos polítics. Voilà.

Quasi al mateix temps, la conversió de Junts per Catalunya en partit polític sembla ser l’intent definitiu de tenir un partit polític clarament, i declaradament. independentista que ocupi l’espai ideològic de centre-dreta. Malgrat que Puigdemont s’auto-defineixi com a socialdemòcrata, el segment ideològic que tothom veu per Junts per Catalunya en la nova configuració del sistema de partits català és el de centre-dreta, la qual cosa deixa com a únic segment ideològic reservat exclusivament per als partits unionistes, la dreta i ultradreta. S’acaba, així, la identificació esquerres-independentisme que trontollava des del 2015 com s’acabarà molt possiblement, amb la renúncia als drets electorals, la identificació amb CDC-PdeCAT més enllà de la retòrica tuitera. Neix un partit polític segurament molt personalista i amb un lideratge indiscutible que haurà de renunciar, per tenir credibilitat i independentment de la seva vàlua, a polítics massa identificats amb anteriors etapes. Tot té un preu, just o injust.

 

Article publicat el 30 de juliol de 2020 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot, També disponible a www.lacomarca.cat.

 

Cap comentari:

Publica un comentari

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!