Aquests dies que els partits s’esbatussen entre ells dient que si tindrem el millor finançament o bé si és un acord il·legal, tinc ganes de dir-hi la meva. I tal i com les engalto, ho tinc claríssim: no és veritat que hi hagi un canvi de model. El model segueix essent el mateix: Espanya recapta els tributs a Catalunya i ens cedeix una part que es pacta amb el govern autonòmic. Continuem essent reus de les decisions d’Espanya i dels seus governants.
Aquestes discussions i ditirambes confirmen de forma pública i notòria allò que tanta gent diu: els polítics diuen mentides; perquè és impossible que una mateix fet pugui tenir lectures tan diferents. O no està clar de què parlem i aquí tindrien raó Paluzie et al. dient que enlloc no apareixen xifres concretes, o algú menteix i s’està posant en ridícul amb un tacticisme partidista; o molt pitjor: les dues coses alhora.
Jo el que voldria no és canviar de model sinó de paradigma: els diners generats a Catalunya, els impostos generats a Catalunya es queden íntegrament a Catalunya. I per això no necessitem model de finançament, ni concert econòmic; necessitem un estat propi. Fora d’aquí, és buscar tres peus al gat. I encara diré més, se me’n refum si disposaríem de més diners o de menys, però serien els nostres i seriem capaços d’administrar-los de forma eficaç.
Repeteixo: cal canviar de paradigma, no de model. I de pas, regenerem la classe política si us plau. I no anomenem política a les discussions patètiques sobre qui la fa més grossa.
Goodbye Spain.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris finançament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris finançament. Mostrar tots els missatges
dimarts, 21 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

