diumenge, 2 d’agost de 2009

Lectures d’estiu (1). El nen 44.

Autor: Tom Rob Smith. Aquesta és la seva primera novel·la i en despatxen la biografia en 4 línees a la solapa del llibre.
Una novel·la ambientada a la URSS stalinista on la paranoia s’ensenyoreix de totes les capes socials. Dir un nom és suficient per condemnar-lo; un cop feta l’acusació és impossible que l’acusat sigui declarat innocent perquè això voldria dir que l’Estat ha mentit. Es viu amb la por de sentir que truquen a la porta a les 4 de la matinada, l’hora de les detencions. Et poden condemnar per imaginar que tens pensaments que van en contra de l’Estat. La condemna pot ser el desterrament, la presó, treballs forçats o l’execució.
Traïció rere traïció, els personatges s’obren pas per poder sobreviure. George Orwell plana sobre l’obra, amb records per 1984 i La Granja Animal.
Enmig d’aquesta bogeria, Leo passa de ser un cap de l’MGB (servei de seguretat de l’Estat) a ser perseguit amb tot el pes de l’Estat degut a odis personals i a l’escletxa de dubte que es detecta en el seu comportament (la feblesa és anticomunista). En aquesta davallada a l’estatus de pària en una societat sense classes, hi arrossega a la seva dona Raïssa i s’enfronta a la veritat del que ha estat fins aquell moment; el seu passat reviscola amb inusual feredat i es troba immers en una situació on el passat ha estat volgudament oblidat durant anys, el present és devastador i el futur simplement no existeix més enllà de la propera hora.
Això el fa exclamar “què pot aconseguir un sol home?”
Descobrim l’odi als associals (jueus, homosexuals..), considerats com a malalts, que imperava aleshores en el “paradís dels treballadors”.
Leo i Raïssa volen descobrir què hi ha darrera uns assassinats en sèrie de nens; assassinats que oficialment no existeixen perquè en una societat perfecta no hi ha lloc per a cap crim que no sigui anar contra l’Estat. És aquesta la part més trepidant i menys reeixida de la novel·la, amb tocs inversemblants que li treuen el mèrit que havia aconseguit en el retrat de la paranoica societat estalinista.
A partir de la pàgina 315 (hehehe) tot es fa evident i l’acció es precipita. Final obert per a una possible saga.
No recomanat a votants d’Iniciativa. Recomanat als que els agradin les novel·les un pèl sanguinolentes i als masoquistes èpics amb esperit d’heroi contracorrent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!