dimecres, 8 de desembre del 2010

Coses que he après.

Això de participar en un projecte polític com el de Reagrupament, m'ha fet aprendre moltes coses. Algunes de bones i altres que no ho són tant. En faig una breu llista.

Coses bones que he après.

 
  1. M'ha agradat parlar en públic. Si hagués vingut més públic ja hauria estat la repera.
  2. La quantitat de persones interessants que he conegut. De totes mides, gèneres, edats , condicions i ideologies.
  3. Que si demanes un favor per una cosa concreta, sempre te'l fan.
  4. Que el món està ple de bones persones.
  5. A penjar pancartes. I a despenjar-les.
  6. A fer notes de premsa.
  7. Que el ying es complementa amb el yang.
  8. Que els còctels sempre s'han de prendre de dos en dos: el primer en dos glops i el segon en 7 ó 10 minuts.
  9. Que la cara no és sempre l'espill de l'ànima.
  10. La importància de la organització interna.
  11. Que cap vent no és favorable si el destí no és clar.
  12. Que si el destí és el mateix, estaria bé que ens poséssim d'acord en el camí que hem de seguir i en el mitjà de transport.
  13. Que, de forma general, la gent és molt amable.
  14. Que la política està molt bé si ets capaç d'agafar-te-la una mica de broma.
  15. Que també puc ser tossut per coses que valen la pena.
  16. Que un munt de gent que mai no s'havia implicat directament en política és capaç de fer-ho quan hi ha un projecte bo i honest, on troben gent com ells mateixos.

 
Coses dolentes que he après.

 
  1. Que no tots els independentistes són (som?) bones persones.
  2. Que treballar molt per un objectiu no és garantia de res (tampoc tinc clar que sigui una cosa dolenta, l'haver-ho après).
  3. Que els catalans prefereixen (preferim?) tranquilitat i bons aliments.
  4. Que l'electorat no té memòria.
  5. Que els catalans tolerarem i perdonem (o no castiguem) un cert grau de corrupció en política. Quin deu ser el llindar de tolerància?
  6. Que els catalans estan fins el capdamunt de la política. I dels polítics. I de tot allò que faci ferum de política.
  7. Que qui no admet crítiques sol ser perquè té coses a amagar.
  8. Que paeixo malament les derrotes.
  9. Que la distància entre 0 i 4 és infinita.
  10. Que hi ha qui creu que 4 és més que 68.
  11. Que la gent canvia (canviem?) en una nit.
  12. Que un cop passades les eleccions tohom és (som?) analistes polítics.
  13. Que, de forma general, la gent menteix per semblar amable.
  14. Que una cosa és el patriotisme i una altra els diners.
  15. Que qui calla sembla més intel.ligent, mentre que qui parla en primer lloc té tots els números per ser l'ase dels cops.
  16. Que si repeteixes un mantra prou cops i prou alt, acabes creient-te'l i algú se n'acaba fent ressó.
  17. Que algunes promeses electorals duren menys de 24 hores després de les eleccions.
I finalment sense haver-m'ho proposat, sembla que m'ha sortit alguna cosa més dolenta que no pas de bona, però dono per bo haver-les après totes. I, un cop més, estic convençut que ha valgut la pena i que quan ens hi tornem a posar, ho farem tenint present el bagatge de coses bones i dolentes i amb la il·lusió d'aprendre'n de noves.

1 comentari:

  1. De tot s'aprèn i suposo que d'una experiència com aquesta, també. Ara tindràs més experiència i a la propera potser t'anirà millor.
    Diuen que qui no arrisca, no pisca, doncs a arriscar!

    ResponElimina

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!