dimecres, 22 de desembre de 2010

Pel català a l'escola.

Servidor va fer tota la primària en castellà en un moment en que no es parlava de “llengua vehicular de l’escola” sinó que tot era pla més senzill: es feia tot en castellà. Aleshores les classes de català només eren l’alternativa a la gimnàstica els dies de pluja o els dies que el mestre decidia que no havíem fet prou bondat.


Quan ho explico a les meves filles o simplement a gent més jove que jo, em sento ben orgullós que ho trobin una cosa absolutament marciana. Crec que l’haver consolidat la immersió lingüística a l’escola és un dels grans triomfs de la democràcia.

Però avui, el Tribunal Suprem ja s’ha encarregat de fer-nos memòria que la feina constant contra el nostre idioma no era exclusiu del franquisme sinó que aquesta tasca prossegueix des d’aquesta pseudo-democràcia espanyola d’avui. Que quatre feixistes desvagats tinguin prou temps per fer recursos val més que la cohesió social; més que anys de lluita sorda; més que els drets de milions de catalans.

I evidentment, no han tardat gens a sortir els del PP (el català, no el messetari) i els de C (tan miserables) a exigir que demà mateix sigui el castellà l’idioma de l’escola.

Doncs ho tenen clar. Espero que si davant de les raons econòmiques els catalans ens hem donat per la pell, no sigui amb la llengua que ens deixem donar pel “ral rulé”.

I per no dir-ho en català, ho diré en anglès: Goodbye Spain.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!