diumenge, 11 de setembre de 2011

Una ciutat sense símbols?

Fa uns dies vaig tenir el goig de casar 3 parelles. En el protocol del casament hi ha una frase que diu "...les persones necessitem símbols..." tot fent referència als anells. Ben cert que en necessitem de símbols per saber on som, per dir on pertanyem, per mostrar qui som.

Durant molts anys Olot ha estat una ciutat sense símbols. El partit que l'ha governat durant 12 anys ha tingut sempre molta pressa per obeir les lleis que els eliminen i, d'aquesta manera, hem tingut la miserable condició de ser l'únic municipi de La Garrotxa on cap bandera onejava a l'Ajuntament. Però no només això, és que no hi havia ni una senyera a tot el municipi. Només, darrerament, la dels Jutjats i aquelles que un nombre cada any creixent d'olotins posaven voluntàriament als seus balcons i finestres.

Aquest 11 de setembre gràcies als patriotes d'Òmnium Cultural, una senyera presideix la nostra ciutat des del cim del volcà Montsacopa. Ahir vaig ser a la seva hissada i tot i que em va agradar moltíssim (admeto que era el que em feia més iŀlusió de les FdT) pensava en com serà de bonic cada dia, quan arribi de treballar, veure-la des del capdamunt de La Solfa.

També el nostre Ajuntament ha lluït aquests dies les ensenyes que més estimem la immensa majoria de ciutadans, les nostres: la de la nostra ciutat i la de la nostra nació. Veurem quant tarden els enemics a gemegar, queixar-se o exigir que hi posin la seva: la que abans de penjar-la ens estimem més de no posar-ne cap.
Que es queixin tan com vulguin: Olot és ple de llocs on penjar senyeres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!