L'anormalitat de l'habitual.

A les ciutats, i a la vida si ens posem transcendents, hi ha elements que ens passen desapercebuts durant anys i panys. D'alguna manera els tenim tan integrats en el paisatge, en la nostra visió habitual, en la rutina, que fins que algú amb una mirada diferent no ens els assenyala no els distingim amb prou nitidesa.

Això es el que ha passat amb les plaques de l'antic "Ministerio de la Vivienda" franquista, que de tant veure-les havien arribat a semblar normals per molts olotins. Tants anys veient el jou i les fletxes enganxats en algunes façanes els havia convertit en invisibles, per quotidians, per a la majoria. En èpoques anteriors quan es servava memòria del que havia estat el franquisme,alguns havien provat, amb fortuna més aviat incerta, d'arrencar-ne a cops de martello de pintar-les amb esprai negre. Altres, molt a la olotina, havien pintat la façana i amb l'excusa de les obres les havien tret i s'havien oblidat de tornar-les a posar. Potser les guardaven, però, per si mai algú els ho retreia, com aquell olotí que l’any 1940 va donar unes monedes d’or a Falange però no va voler cap rebut “por temor a que le comprometan un mañana que él se habrá ideado”.(1)

Quan des de l'Ajuntament vàrem decidir de posar remei a aquesta anomalia i de treure les plaques, vàrem recórrer al cens que hi havia al web del Memorial Democràtic i que llistava 71 vivendes on lluïa el símbol falangista. Després de fer les comunicacions oportunes als propietaris i de deixar uns dies de marge, la Brigada Municipal va començar a retirar-les amb l'objectiu que el dia 1 d'abril no en quedés cap. Era una data simbòlica (73 anys de la fi de la Guerra Civil) que hauria permès de fer un comunicat que imités el darrer "parte de guerra" de Franco: "el dia d'avui, descargolades i endreçades les plaques franquistes, la Brigada Municipal ha assolit els seus objectius democràtics: no queden símbols feixistes a les façanes d'Olot".

Tan senzill que semblava tot plegat però va sorgir la sorpresa: 31 plaques més que no estaven inventariades ens varen obligar a repetir el procés.

Avui, però, també aquestes han estat tretes.

L'aire d'Olot és una mica més net. El seu paisatge, també.

(1). Arxiu Comarcal de La garrotxa. Fons FET y de las Jons. Correspondencia. Abril 1940.