dilluns, 20 d’agost de 2012

Com es pot ser neutral?


Rebo un mail amb l'acta d'una reunió de l'ANC a Olot i llegeixo, amb certa sorpresa, que un parell d'entitats olotines de pes han declinat de coŀlaborar amb uns actes tot declarant-se neutrals. Em sorprèn menys la negativa que no pas l’argument.

La neutralitat, en un conflicte, vol dir mantenir-se al marge dels dos bàndols i no coŀlaborar de forma activa o passiva amb cap d'ells. Aleshores, hem d'entendre que aquestes entitats consideren que existeix un conflicte o bé que la independència de Catalunya pot provocar-lo i, davant d'això, es declaren neutrals. Com si no anés amb elles. Consideren que en un dels moments històrics del país del qual formen part, perquè cap d'elles no renega de la seva catalanitat, no tenen res a dir i no es volen posicionar. Es declaren neutrals amb l'argument que tenen socis que pensen d'una manera i socis que pensen d'una altra.

Recordo que aquest argument ja apareixia el 2009 i 2010 quan demanàvem l’adhesió de les associacions per fer les consultes per la independència. Aquest i el que els objectius de les entitats no polítiques eren uns altres i que no  podien/volien apartar-se'n o afegir-n'hi de nous que poguessin no ser objecte d'ampli consens entre els associats. Afortunadament varen ser moltes les que varen donar suport al que en aquells moments podia semblar molt menys transcendent del que avui s’està movent a Catalunya.

Curiosament, allò que com a individus tenen clar  són reticents a donar-hi suport com a representants. Obliden que el benefici de formar qualsevol tipus d’associació és assolir les potencialitats que com a individus no tenim.

Quasi paral·lelament la vicepresidenta del Govern, la Sra. Ortega, ha declarat que si va a la manifestació del proper 11 de setembre hi anirà com a ciutadana i no com a membre del govern. Una actitud pueril, perquè és precisament en virtut del càrrec que té que pot donar una rellevància molt més cabdal a una causa que deu considerar important si és que creu que hi ha d’anar, que no si hi acut com a ciutadana.

Són els polítics i les institucions els que en aquest moment han de passar davant perquè la societat civil prou vegades que ho ha fet i els ciutadans no es poden quedar sols, perquè individualment som infinitament més febles que com a poble.

La independència no l'assolirem pas per unanimitat, ja en fem prou amb la majoria necessària. I tal i com van de ràpides les coses, no hi haurà lloc per postures dubitatives. Ni de les entitats o associacions, ni dels ciutadans, ni de les institucions.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!