D’aquí uns dies, milers de
catalans ens donarem les mans per fer una cadena humana que anirà de Nord a Sud
de Catalunya. És la proposta de l’Assemblea Nacional per aquest 11 de setembre.
Una demostració de força i de voluntat impressionant que superarà la
manifestació de l’any passat pel que té de repte i de complexitat i de
simbolisme. També perquè recorda la cadena que als anys 90 del segle XX es va
fer unint Estònia, Letònia i Lituània.
Els unionistes que la menystenen hauran
d’emmudir quan vegin el resultat. De fet, el món sencer veurà el resultat
perquè hi ha més de 200 mitjans informatius internacionals que cobriran
l’esdeveniment.
Jo aniré a la Via Catalana per la
Independència. Hi aniré per ser una baula en una cadena que cridarà la voluntat
dels catalans de ser independents, de ser un nou estat d’Europa. Per contribuir
al moviment social més important a Catalunya dels darrers 300 anys. Per
aconseguir la independència per la meva pàtria.
Hi aniré com a independentista;
com a olotí, garrotxí i català; com a súbdit espanyol que vol deixar de ser-ho
per ser ciutadà català; com a europeu; com a pare, com a fill i com a marit. Hi
aniré com a membre de Reagrupament Independentista; com a regidor de Serveis
Urbans i Mobilitat, i d’Organització, Innovació i Atenció al Ciutadà de
l’Ajuntament d’Olot. Hi aniré com a químic col·legiat, com a diplomat en
Farmàcia Industrial i com a MBA; com a blocaire i com a ex-sardanista; com a
miop, calb i psoriàtic. Hi aniré com a soci d’Òmnium Cultural, de la Plataforma
en Defensa de la Llengua i d’unes quantes associacions culturals més. Hi aniré
com a amic i parent d’altres persones amb les que estarem junts al mateix tram.
Tot plegat és indestriable
Ah, i també hi aniré a títol
individual.
I ara que parlo d’això, em costa
d’entendre que el President Mas i la Presidenta De Gispert diguin que no hi
aniran. Potser encara no és el moment de trencar el darrer pont, però molts
estem convençuts que aquest darrer pont ja l’hem travessat. Presidents, talaieu
el camí però darrera no vé ningú. Aquest camí el comencem sols. No em crec els
que diuen que no veniu perquè sou el President de tots els catalans. Cada dia
preneu decisions que afecten als que us varen votar i als que no. La decisió
final la prendreu sabent que no hi haurà unanimitat. Sapigueu estar on us toca.
Demaneu quin és el vostre tram. A milions de catalans ens faria feliços saber
que l’Onze de Setembre vós sou, també, una baula de la Via Catalana.
Entrades
Josep,
ResponEliminaEns hauràs estalviat, a molts, fer la llista de motius pels quals hi anirem, ja que segurament molts compartim uns quants dels teus motius.
I no seria bona idea que els presidents aprofitessin per reforçar la cadena cap a les Terres de l'Ebre que sela que van justos de baules?
T'has explicat molt bé. Ho comparteixo
Adriana,
ResponEliminatan de bo reconsiderin el paper que els toca fer. El dia 11 haurien de ser a la Via Catalana. Corren el perill de quedar-se endarrerits. Encara tindran oportunitats de baixar les escales i ajuntar-se amb nosaltres. Però com deia en Joan Carretero: Hi volem tothom però no esperem ningú.
Nosaltres hem decidit fer el canvi i anar de Barcelona fins a Alcanar, ens hem inscrit en un dels trams més buits. Sembla mentida que no n’hi hagi prou com per garantir una primera fila sencera i compacta de nord a sud, amb tant de militant compromès n'hi hauria d’haver prou per assolir l’objectiu...però no és així, sembla que no,...
ResponEliminaMagnífica i generosa decisió, Manel. Els olotins anem a l'Alt Empordà, que finalment s'ha omplert. Serà un èxit, segur.
ResponElimina