diumenge, 10 de novembre de 2013

L'inevitabilitat de la DUI.


Enmig del mesclum de declaracions d'uns i altres, de les terceres vies mortes que només serveixen per embotar-nos dins una estructura quimèrica en la qual només creuen els seus predicadors; dels "ara si, ara no" del gran estadista espanyolista sembla difícil veure-hi clar.

 Ens hem entossudit en que cal fer una consulta, tant si com no. I la farem. Peti qui peti.

 Ara bé perquè aquesta consulta sigui concloent cal, a parer meu, que compleixi una sèrie de condicions. Primer de tot, naturalment, que la pregunta sigui clara i diàfana, que ningú no pugui tenir dubtes de si el que vota és allò que vol.

 En segon lloc, el resultat ha de ser vinculant. D'això se'n parla poc però deixem-ho ben clar: tan si guanyen com perdem, el resultat ha de ser vinculant i qui li toqui ha de fer el que mani el resultat.

 En tercer lloc, el procediment ha de ser impecable. Per això em poso una mica neguitós (no costa gaire) quan sento a parlar d'invents com ara que puguin votar els majors de 16 anys o bé que també ho puguin fer aquells ciutadans que avui, no ho poden fer en les altres votacions electorals. Els que
són contraris a que aquesta consulta es faci no han de tenir cap argument per poder-la deslegitimar més enllà de la seva pròpia aversió a la democràcia o la síndrome d'Estocolm nacional.

 El Govern ho sabrà fer així perquè és obvia la necessitat de que tot plegat sigui net i clar. Com obvi serà que el govern espanyol no donarà el seu vistiplau a la consulta ni, encara menys al seu resultat.

 I aleshores ja hi serem, haurem arribat al moment en que caldrà trobar la forma política que permeti donar resposta al mandat dels catalans davant la immobilitat castissa del govern espanyol. I això té un nom: DUI, Declaració Unilateral d'Independència. La majoria independentista del Parlament podria fer-ho amb la composició actual o bé, si el temps no ens anés tan fatalment en contra, convocant unes eleccions al Parlament on obertament els partidaris de la independència de Catalunya portarien aquest punt en el seu programa i, un cop guanyades les eleccions i constituït el Parlament, es proclamaria la independència seguint el mandat dels catalans per dos cops: a la consulta i a les eleccions al Parlament.

 Aquest és el relat de l'inevitable. Però l'interessant seran les trames laterals: què faran els unionistes? Votar que no o boicotejar la consulta? L’unionisme pot optar per boicotejar una consulta per la independència de Catalunya, sobretot si el govern espanyol s’hi oposa frontalment però farien el mateix paper davant d’unes eleccions plebiscitàries i constituents?

Jo crec que no. Abans de 2 anys ho sabrem.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!