Moderats o il·lusos?

Quan l’estiu del 2010 es va fer pública la sentència del Tribunal constitucional espanyol sobre l’Estatut de Catalunya, vaig trobar-me un migdia a l’aparcament de l’empresa on treballo amb el seu President i fundador. Aquest senyor, a qui aprecio com si fos un tiet, prové d’una família benestant,  tradicionalista i pagesa i és de les poques persones a les quals no sabria tractar d’una altra forma que no sigui de vostè. Doncs bé, se’m va acostar i em va dir “ vols dir que anem bé? Ja saps que jo sempre m’he sentit català tot i que mai no m’ha fet res ser espanyol; sempre he tingut seny, no com tu que ets més eixelebrat. Vols dir que ens en sortirem amb Madrid?”. Només se’m va ocórrer respondre-li “Sap què passa? Que avui els que tenim seny som els independentistes”.  Aquell dia me’n vaig anar a dinar amb un somriure i amb el convenciment que ens en sortiríem perquè aquell senyor que es definia com a assenyat, s’adonava que no n’hi havia prou de tenir seny.

3 anys després la situació política a Catalunya ha fet un tomb que sembla definitiu. Una majoria de ciutadans opta per la independència , segons les enquestes, i hi ha un autèntic clam per fer un referèndum que serveixi de primer i definitiu pas  per ser un nou estat independent d’Europa. En aquests 3 anys, amics que es mostraven tebis o decididament refractaris a la independència de Catalunya em fan mítings independentistes quan ens trobem. Hem perdut la por a uns tancs que no sortiran de les casernes, ens hem tornat a reconèixer com a poble i ens hem trobat a les manifestacions de Barcelona i a la Via Catalana; no ens hem examinat el pedigrí, ni demanat llinatges; ens hem adonat que compartim un projecte  i una il·lusió comunes: poder construir un estat propi, nostre. Sorpresos, ens hem adonat que només depèn de nosaltres.

Davant d’aquesta força col·lectiva quin poder tenen les crides a la por i a la moderació? Encara no han entès que és impossible que els 2 milions de persones de la Via Catalana hi anéssim forçats, hipnotitzats, al·lucinats? Quin és el projecte que ofereixen els moderats i els de la tercera via? No veuen que els insults, les ofenses, el menyspreu han anat massa lluny perquè ens puguem creure que l’estat espanyol millorarà el finançament, que no atacarà el català, que no envairà competències, que complirà els compromisos i pagarà els deutes o que invertirà en infraestructures?

Estan fent una crida als moderats o als il·lusos? Estan oferint una alternativa real o estan posant un nou parany? Aquest cop no badarem ni ens deixarem enredar pels primers de la classe, perquè ser el “mimat” del mestre ha deixat de ser un mèrit. Es pensen que encara mirem a Espanya i ja no ho fem: ens mirem a nosaltres mateixos, veient el que som capaços de fer, i a Europa.

Goodbye Spain, see you in Brussels.