diumenge, 30 de novembre de 2014

Espanya no és Àfrica

És una regla generalment acceptada que a la feina val més no parlar de política sinó saps molt clar de quin peu calça el teu interlocutor. Avui, però, i almenys per la meva experiència dels darrers mesos això que anomenem "el procés" n'és una excepció clara.

 En les darreres setmanes, més exemples de l'excepció que esmentava a l'inici. L'endemà del 9N vaig haver de trucar a un directiu d'una empresa gallega amb la qual mantenim tractes. Després de les salutacions de rigor, em diu "encara us dura la ressaca?". Va fer servir un to entre admiratiu i encuriosit per saber de primera mà com havia anat tot plegat. La nostra conversa en castellà va servir per fer-li entendre a ell que tot plegat és molt seriós i alegre alhora i que de crispació res; i a ell li va servir per dir-me que a Galicia també ens miren i admiren, i que una cosa és el que diguin els diaris (i els polítics), i una altra el que pensen els ciutadans.

 Aquesta mateixa setmana, en una reunió de feina, el CEO d'una de les empreses més importants de les comarques gironines va encetar la trobada explicant que havia anat a la convocatòria del President Mas i que havia vist com "homes i dones de seny, no pas quatre eixelebrats, s'emocionaven, aplaudien i cridaven independència" i tot seguia feia un discurs sobre els greuges que Madrid ens infligeix als catalans i que empenyia a "la gent de seny i d'ordre" a veure clar que la independència era l'únic camí i que "siguent catalans i tenint l'empresa aquí a Catalunya, hi hem de ser lleials". Assentiment unànime a les paraules d'un nou convers que és molt benvingut a la causa.

Per tant no és cert que els empresaris estiguin en contra de la independència i que només ho considerin des del punt de vista del seu negoci. Almenys no pas tots.

 I finalment també aquesta setmana, atenent uns visitants d'un país del centre d'Àfrica, he hagut de respondre (a l'hora de dinar) a un munt de preguntes sobre el que està passant avui al nostre país: què són aquelles banderes amb l'estel? quins són els greuges de Madrid? amb qui jugarà el Barça quan siguem independents?

 I la crucial i més difícil de respondre: Què hi penso guanyar amb la independència?

 Bé... em va fer pensar en aquella frase d'Haruki Murakami a 1Q84 : "si per entendre-ho necessites que t'ho expliqui, vol dir que per molt que t'ho expliqui mai no ho podràs entendre". Els vaig dir que potser a nivell individual podria haver-hi el risc de perdre-hi alguna cosa, durant algun temps, però que no m'importava perquè estava segur que personalment i col·lectivament hi guanyaria una cosa
www.eosnap.com
molt important i també molt íntima: recobrar una llibertat que fins avui està entelada i una mica bruta. Els vaig explicar com n'era d'important per nosaltres la nostra cultura i la nostra llengua però que encara ho era més l'oportunitat de construir un nou Estat amb les nostres pròpies lleis i poder gestionar els nostres recursos i les nostres oportunitats.

No estic segur que el somriure que feien mentre m'escoltaven volgués dir que m'entenien; potser només volia dir que era (sóc) ingenu però almenys no varen dir que era impossible ni que Espanya ni la UE no ens deixaria mai. Ni tampoc que no ens en sortiríem.

Vaja, que Espanya no és Àfrica!

Deu ser marciana. Almenys el seu govern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!