diumenge, 25 de gener de 2015

Reforma horària

Aquesta setmana, i per dos motius ben diferents, he acabat parlant, escoltant i rumiant sobre els horaris, els espai temporals que dediquem a diverses activitats.
És una qüestió que de forma constant, impregna la meva vida des de fa molts anys: com poder fer el màxim de coses en les hores que tenim; com poder treure el màxim de rendiment al temps. A vegades m’imagino com un d’aquells terribles “enginyers de mètodes i temps” dels anys vuitantes que voltaven per les empreses amb un quadern de paper mil·imetrat i un cronòmetre mesurant els segons que els treballadors necessitaven per fer qualsevol operació, esmicolant cada fase en una seqüència de moviments  dels quals calia mesurar el temps necessari per executar-los per després dissenyar una manera més eficient de fer-los.
Ara mateix, mentre escric això a les 11 de la nit, no puc deixar de pensar que hauria d’estar dormint perquè demà m’hauré de llevar a les 5 del matí i això vol dir que dormiré menys de 6 hores, dues menys del que normalment es considera necessari per tenir un bon repòs.
Segurament, mentre jo pateixo per això, hi ha milers de catalans o fins i tot algun milió, que estan mirant la televisió o adormint-se al sofà fent veure que miren la televisió o potser navegant per les xarxes socials...
D’això anava la xerrada que Salvador Cardús va fer divendres passat a Olot per parlar de la iniciativa sobre la reforma horària (http://www.reformahoraria.cat/). Els mals hàbits horaris dels catalans que, dormint poc, acaba redundant en una productivitat laboral o acadèmica molt inferior al nostre teòric potencial.
Cardús ens va fer veure que els catalans som una (una altra) anomalia europea pel que fa als horaris
reformahoraria.cat
i que el recurs a la mediterraneïtat torna a ser una excusa de mal pagador perquè mentre que aquí dinem entre dues i tres del migdia i sopem entre les 9 i les 10 del vespre, just després dels Pirineus, fan els àpats just dues hores abans. I tant Mediterrània és la costa Brava com la Provença.
Ens parlava de com d’estrany és que el prime time televisiu sigui passat les 9 del vespre, que les pel·lícules comencin a quarts d’onze, etc.. i que això acabi tenint com a conseqüència un descans escàs que porta a un rendiment pobre; i ens posava l’exemple que avui a moltes escoles, les assignatures “difícils” es deixen per després de l’esbarjo, quan els alumnes ja s’hauran despertat i, sobretot, hauran menjat perquè a casa no han tingut temps d’esmorzar.
Resumidament, el projecte de reforma horària proposa (molt resumidament) reorganitzar els horaris de la societat catalana per redistribuir el temps a partir del 15 de setembre del 2016. Aquell dia, els funcionaris plegaran a la 1 del migdia (suposo que començaran més aviat i que faran menys vacances); la mainada dinarà a l’escola a les 12 i tornarà a classe a la 1 i fins 2/4 de quatre; els telenotícies vespre començaran a quarts de vuit del vespre; i les empreses i sindicats s’hauran posat d’acord per parar l’activitat nomes 1 hora al migdia i per plegar a les 5 de la tarda. Els beneficis esperats d’aquest canvi prometen ser espectaculars en termes de rendiment i també, de felicitat personal per tenir més temps per al lleure, descans i conciliació de la vida familiar i professional.
Mentre escoltava en Cardús com desgranava arguments i anècdotes (i aprofitava per defensar la independència de Catalunya) em venia al cap la discussió que esmentava al principi d’aquest post a ran del Pla d’usos dels espais públics del Firal que espero que aprovem en el Ple aquest dijous 29 de gener. La petita polèmica sobre els horaris de finalització era només una part de l’iceberg dels horaris de l’oci nocturn. Anys després d’haver escrit sobre el tema (http://el-led-vermell.blogspot.com/2010/10/oci-nocturn.html) em continua sorprenent la necessitat d’invertir l’horari, i els bioritmes, per divertir-se. Es pretén que sembli normal que l’oci ultrapassi el “nocturn” per convertir-se en “matinal”, que l’esmorzar sigui el pas previ al dormir i que el primer àpat del diumenge sigui, amb sort, el dinar. Una canelons o una vedella amb bolets, acaben per ser un magnífic esmorzar de diumenge per molts joves que de dilluns a divendres tenen massa son per menjar quan es lleven.
Potser caldria afegir a la iniciativa de la reforma horària, un canvi també en el model d’oci nocturn amb hores d’inici i de finalització avançades com a mínim un parell d’hores. I que ens ajudés a tots a pensar que és menys important l’hora que t’has de llevar que no pas l’hora que has d’anar a dormir per poder-te llevar lliure de la sensació de derrota.
Disculpeu però se’m fa tard per anar a dormir. Si aquesta entrada no us ha agradat gaire, atribuïu-ho a la son que fa que els ulls se’m tanquin i les idees se’m confonguin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!