Guanyar un referèndum

A ningú se li escapa que tots els partidaris de fer el referèndum per la independència de Catalunya el volen fer perquè el volen guanyar. Fins fa poc només CSQP i Comuns semblaven voler fer el referèndum simplement per donar veu a la ciutadania  perquè creien que la millor manera de resoldre un conflicte és a través de les urnes, donat que el pacte ens està negat. Com que no es definien sobre quin seria el seu resultat desitjat, calia entendre que era un desig de participar. Ara se n’han desdit i prefereixen fer unes eleccions autonòmiques que creuen poder guanyar.

Voler participar sempre és més lloable, des del punt de vista democràtic, que no pas negar la possibilitat de votar, perquè absolutament ningú vol fer un referèndum per perdre’l.

Està molt bé que aquest setembre fem el referèndum però com es fa per guanyar-lo?. Tradicionalment es deia que qui organitzava el referèndum tenia totes les de guanyar i no perquè fes trampes sinó perquè tenia la possibilitat de definir la pregunta, d’escollir el marc i, com que normalment són organitzats pel govern, tenia tot l’aparell i recursos a favor.

Però fa ben poc hem vist 2 exemples de que aquesta ja deixat de ser una veritat immutable. Tant el referèndum pel Brexit com el que havia de ratificar l’acord de pau a Colòmbia han establert excepcions a aquesta regla.

Per guanyar un referèndum cal no posar límits ni a la participació ni al percentatge de vots que donen la victòria.

Afortunadament , mica en mica es van difonent normes internacionals com les de la Convenció de

www.govern.cat

Venècia (òrgan consultiu del Consell d’Europa) que no estableixen cap límit inferior de participació perquè d’aquesta manera s’evita el boicot dels contraris al referèndum. Però és que a més, un estudi fet sobre tots els referèndums fets a la Unió Europea entre 1970 i 2007 conclou que fixar un límit (que normalment sol ser del 50%) comporta un descens de la participació de fins a 10 punts.

Per tant, fixar un límit de participació en un referèndum és una triple trampa;. En primer lloc, incentiva el boicot dels que estan en contra del referèndum; en segon lloc, afegeix els abstencionistes del boicot als abstencionistes estructurals, els que mai no voten; i en tercer lloc, disminueix la participació de tots aquells votants que calculen estratègicament que no es podrà assolir el nivell mínim de participació.

Acabaria arribant-se a l’absurd que acabaria guanyant aquell que no participa. Sense fixar límits mínims, els partits contraris al referèndum no poden manipular els seus votants privant-los d’allò que és essencial en les democràcies: la participació dels ciutadans.

Sense límits fixats, cada vot compta i per tant també es desincentiva el comportament dels ciutadans que puguin pensar que no vindrà d’un vot.

Perquè si tampoc no es fixa un límit que vagi més enllà de la majoria simple és a dir, que hi hagi tan sols un vot més a favor del Si o del No, és obvi que podria venir d’un vot. Naturalment no és la opció desitjable. El millor seria una majoria abassegadora però avui, i just és reconèixer-ho, cap de les opcions té un suport d’aquest calibre.

No existeix un 80% de catalans a favor de la independència però tampoc a favor de seguir sent una comunitat autònoma.  Però si que hi ha un 80% de catalans favorables a fer un referèndum.

Article publicat el 20 de Gener de 2017 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot