Cada dia és dilluns

Aquests dies tan estranys, i per molta gent també tan dolorosos, que estem vivint estan posant a prova les bases de la nostra societat i alguns dels paradigmes sobre els que fins avui ha estat assentada. Tant de bo després del període de confinament en vingui un de reflexió i un altre de consolidació i transformació que ens faci a tots plegats una mica millors.

Recentment he llegit “Com acaba la democràcia” on l’autor, David Runciman, reflexiona com cada vegada més allò que s’oposa a la democràcia no són tiranies sanguinàries sinó règims autoritaris que justifiquen el menor grau de llibertat per poder arribar a quotes més elevades de desenvolupament social i econòmic. Un dels exemples que l’autor cita com a argument que fan servir els defensors dels sistemes autoritaris és la seva suposada major eficiència en els casos de controls de catàstrofes.

Amb la crisi de la COVID-19, hem tingut l’exemple de com moltes persones han estat lloant el sistema xinès de confinament, basat en el control absolut dels moviments dels ciutadans i amb una vigilància policial extrema. Al final, el que ha fet el govern xinès es utilitzar tots els dispositius de control de la seva ciutadania que des de fa anys està fent servir amb finalitats polítiques i que continuaran vigents i incrementant-se quan la pandèmia actual sigui només un record desdibuixat.

The New Yorker

Altres líders autoritaris aprofiten la situació pandèmica per refermar-se en el poder com ha fet Víctor Orbán a Hongria, que amb l’excusa de la lluita contra la COVID-19 ha aconseguit que el Parlament hongarès li atorgui una extensió de poders que el converteixen, de facto, en un dictador, amb el silenci còmplice de la Unió Europea que sempre és incapaç d’estar a l’alçada en els moments és importants. Orbán no ha perdut el temps i ha fe aprovar lleis restrictives de les llibertats d’expressió i d’opinió.

Però aquest no és l’únic exemple, Vladímir Putin està demanant de poder romandre a la presidència fins l’any 2036 i, aprofita la situació per prohibir concentracions i manifestacions preveient que la ciutadania russa no acollirà amb alegria una pròrroga de poder que no ha estat aprovada democràticament.

El mon està ple d’exemples, a tots els continents, on la pandèmia serveix d’excusa per a fer retrocedir la democràcia. La temptació és massa forta per aquells que exerceixen el poder pensant que és seu i no del poble.

Una societat democràtica hauria de ser capaç de trobar una manera pròpia d’actuar contra la pandèmia basant-se no en la repressió sinó en la solidaritat col·lectiva, que va des de quedar-se a casa si no és absolutament essencial el sortir-ne, com en la multitud de persones i empreses que dediquen hores, temps i diners a pal·liar el dèficit de material sanitari. I, principalment, en la confiança mútua entre govern i ciutadania.

El que esperaríem de qualsevol govern és que actués de forma meditada, consensuada amb experts i prioritzant el conjunt de la societat; buscant la major eficàcia dels recursos disponibles i analitzant amb cura l’evolució dels esdeveniments per ser capaços de prendre la millor decisió possible en el moment adequat. En canvi, hem vist com fins a decretar l’ordre de tancament de totes les empreses no essencials, la resposta espanyola a la pandèmia ha anat en la línia de “més estat”, centralitzant les decisions i competències i fent gal·la d’una supèrbia que les dades han anat posant de relleu cada dia.

Perquè saben per qui sí que cada dia és dilluns? Pels milers de professionals de la sanitat que treballen en torns de 12 hores, amb precarietat de material i instal·lacions per aconseguir salvar les vides que la COVID-19 vol arrabassar. Per ells sí que cada dia és dilluns, i un dilluns molt dur i llarg de passar. I quan tornem a la normalitat, tots ells retornaran també a la realitat de la seva feina exigent i carregada de responsabilitat per un sou molt per sota de la mitjana europea.

I mentre, els militars de la UME podran tornar a passejar les seves medalles per les casernes, tot explicant les batalletes que no han guanyat.