dimecres, 20 de maig de 2009

Més enllà

Ara ja no té gaire sentit recórrer a raons històriques per, basant-nos en allò que un dia fórem, reclamar el nostre dret a ser. Per definició la història és passat i del que jo tinc ganes de parlar, del que tinc ganes de veure i viure és futur. I les raons per voler la independència del meu pais són raons de futur. Vull un país que disposi lliurement dels seus recursos, siguin els que siguin i amb l’encert que els seus dirigents siguin capaços de tenir; vull un país amb tots els seus defectes, però només amb els seus; vull un país que pugui fer les seves lleis; vull un país que sigui es representi a ell mateix davant dels altres; vull un país del qual em pugui sentir orgullós de pertànyer, que no em faci avergonyir; vull un país que sigui lliure; vull un país conscient de les seves dimensions; vull un país que vagi més enllà de les convencions, que es plantegi reptes i que els encari amb il·lusió i una nova perspectiva; vull un país realment democràtic, on cada persona sigui un vot i cada vot sigui per construir; vull un país lliure de patètics quixots, il·luminats salvadors, sense mentiders patològics al poder; vull un país on els polítics no siguin corruptes i no mercadegin amb la ideologia; vull un país que comenci de nou perquè tot això només és possible començant de nou.
Per tot això, desitjo la independència del meu país.Goodbye Spain.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!