diumenge, 2 de juny de 2013

La mida (dels països) no és important.

Hi ha coses que val més agafar-se-les en broma, per serioses que siguin. Aquest cap de setmana hem pogut sentir com el gran estadista Mariano Rajoy menystenia el nostre país tot dient que a la Unió Europea, els països que comptaven de veritat són els “grans” i que Catalunya no tindria gaire influència si s’independitzés.
Al PSC els ha faltat temps per fer els cors i fer assentiments de cap entusiastes. És el que tenen els corifeus.
Naturalment, gran o petit depèn de amb què es compari. Dels 27 estats membres de la UE actual, 11 tenen menys població que Catalunya. Per ordre alfabètic: Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta i Xipre.
Bé, des del punt de vista econòmic i social, potser no ens canviaríem per tots ells però no sembla pas que Dinamarca, Finlàndia o fins i tot Luxemburg siguin per fer-hi conya.
Fa anys que sentim a dir que la mida no és important i fins i tot La Trinca cantava, amb les Germanes Sister, que no vé d’un pam a condició que sigui “fresca i eixerida”.
I parlant de països, ser eixerit vol dir ser emprenedor i dinàmic. De la llista dels 11 països anteriors, n’hi ha uns quants  (Irlanda, Luxemburg, Finlàndia i Dinamarca) amb una renda per càpita molt més gran que la de l’estat espanyol. D’altra banda, els estudis del CCN diuen clarament que una Catalunya independent seria l’estat més ric de la UE.
Digueu-me de què li serveixen el 40 milions d’habitants que avui té la Gran Espanya. Quasi intervinguda per Brussel·les, amb un desprestigi creixent, amb uns Cap d’Estat i Cap de Govern que són respectivament, la riota i la vergonya del continent, quina influència real té? Amb els clatellots per competitivitat, amb els renys continus per la mala orientació de les inversions i el malbaratament de recursos, qui fa cas dels espanyols?
A la UE, queda claríssim qui pren les decisions. I em penso que el gran Estat Espanyol fa una mica el paper de pinxo patètic, traient pit i corrent a fer allò que li manen.

En fi...com deia la cançó: No vé d’un pam, no vé d’un pam. UEEEEE, dubidubidubidubidú. Si està fresca i eixerida. no vé d’un , no vé, no vé,  no vé d’un pam.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!