La Moreneta i les banderes.

En tota aquesta ofensiva de l'Estat espanyol per fastiguejar el procés cap a  l'estat propi i, deixant a banda el descervellat Ministre d'Educació, Cultura i Esports, hi té un paper pèrfidament malvat la Delegada del Gobierno. Aquesta senyora, a la qual ja vaig dedicar una entrada en el bloc, que es dedica a posar condecoracions a fatxes disfressats de falangistes de la División Azul en un acte d'homenatge a la Guardia Civil, també inverteix el seu temps i recursos (que paguem entre tots) a perseguir els Ajuntaments catalans que no tenen la bandera espanyola penjada a la façana.

Els fanàtics de la legalitat (espanyola, naturalment) solen recordar que existeix una "Ley de banderas" aprovada el 1981 que, per simple, és claríssima: la bandera espanyola ha d'onejar a la façana dels edificis públics. En posició de preeeminència i com a mínim de la mateixa mida que les altres oficials que li facin companyia. 

Vaja, que fa una colla d'anys que s'ho veien a venir.

Feia dies que hi rumiava, quina podria ser la manera de sortir-nos-en quan arribi el moment. Que arribarà. Uns acosellen fer "el que digui l'AMI". Altres aconsellen la insubmissió encara que suposi la inhabilitació de tots plegats fins que arribi el torn del primer botifler. També n'hi ha que aconsellen fer obres al balcó o bé fer servir la bugaderia i perdre el tiquet. 

Els més arrauxats aconsellen que ho deixem en mans del FUET, perquè s'hi varen ser capaços d'endur-se el retrat del Rei del Saló de Sessions què no han de fer amb una bandera que penja cap al carrer?

Avui, en missió familiar a l'Abadia de Montserrat, després d'una missa d'hora i mitja a peu dret, envoltat de turistes maleducats, incapaços de mostrar més respecte a la fe que no a l'Iphone, he rebut un bon exemple. Fent cua per pujar al camerí de la Moreneta, en un raconet hi ha una saleta on

s'haurien d'exposar diverses banderes ofertes a la Moreneta. Només hi havia una magnífica senyera dins d'una vitrina. Les altres dues, la de les Diputacions de l'Estat Espanyol i la del Terç de Nostra 

Senyora de Montserrat s'estaven restaurant. La pimera és del 1929  i la segona del 1939. Està ben clar que necessitaven una repassadeta. 

I això que la Ley de Banderas no és aplicable als edificis religiosos ni tampoc obliga a la restauració de les ensenyes estatals, ni que estiguin sempre impecables ....mira, una idea! Senyora de Montserrat, s'estaven restaurant. La pimera és del 1929  i la segona del 1939. Està ben clar que necessitaven una repassadeta. 

I això que la Ley de Banderas no és aplicable als edificis religiosos ni tampoc obliga a la restauració de les ensenyes estatals, ni que estiguin sempre impecables ....mira, una idea!