Demà comencen els examens de les PAU, abans PAAU i de sempre, la "sele". Milers de nois i noies (quasi vint-i-set mil)comencen demà a encarar el seu futur, amb un primer gran pas endavant. Serà un primer pas però que vindrà avalat pel que hagin fet durant els dos cursos de batxillerat, la mitja dels quals suposarà un 60 % de la nota final. Qui aprovi tindrà temps fins a no sé quina data de juliol per matricular-se en diferents opcions per ordre de preferència a les facultats que escullin i després girarà la roda de l'estadística. I sentirem a parlar de notes de tall, numerus clausus i ens faran reportatges on nois i noies parlaran de l'alegria o la decepció d'haver estat admesos en primera, en segona, en tercera...opció.
Els diaris ens mostraran llistats amb les notes de tall de totes les carreres i veurem com per ser metge, biotecnòleg, fer el grau en comunicació audiovisual o enginyer aeronàutic calen les notes més altes (depenent de la Universitat) responent a l'elemental llei de la oferta i la demanda. I em continuaré plantejant si això respon d'alguna manera a la realitat del país. Si anem bé formant menys metges dels que necessitem; si creem pocs professionals per després pagar-los tan poc que marxen fora a exercir i aquí contractem metges de fora de la UE, amb homologació o no de títols, perquè treballin als nostres hospitals. Em preguntaré perquè hi ha tants estudiants de psicologia i tan pocs de biotecnologia; i em preguntaré si algun dels nostres governants té un pla perquè algun dia, els estudis universitaris concordin mínimament amb el que el país necessita.
Perquè jo penso que un país petit com el nostre, de 7 milions d’habitants, cal que planifiqui el seu futur i que ho faci de forma diferent a com ho fan els grans estats europeus. Catalunya ha d’especialitzar-se en empreses d’alta tecnologia i d’alt valor afegit; empreses compactes que se situïn al capdavant en recerca i innovació seguint el model dels països nòrdics. No podem seguir pensant que ha de ser un país de serveis perquè acabaríem competint per preu amb els països de l’altra banda del Mediterrani. I cal anar més enllà.
La llàstima és que per fer això ens caldria un govern que pensés en el futur de Catalunya, no només en els seus miserables 4 anys de poder; i que no deixes tot l’esforç a la iniciativa privada sinó que l’estimulés, la promocionés i l’ajudés fins assolir l’objectiu.
Buff...somnio truites, no?
Els diaris ens mostraran llistats amb les notes de tall de totes les carreres i veurem com per ser metge, biotecnòleg, fer el grau en comunicació audiovisual o enginyer aeronàutic calen les notes més altes (depenent de la Universitat) responent a l'elemental llei de la oferta i la demanda. I em continuaré plantejant si això respon d'alguna manera a la realitat del país. Si anem bé formant menys metges dels que necessitem; si creem pocs professionals per després pagar-los tan poc que marxen fora a exercir i aquí contractem metges de fora de la UE, amb homologació o no de títols, perquè treballin als nostres hospitals. Em preguntaré perquè hi ha tants estudiants de psicologia i tan pocs de biotecnologia; i em preguntaré si algun dels nostres governants té un pla perquè algun dia, els estudis universitaris concordin mínimament amb el que el país necessita.
Perquè jo penso que un país petit com el nostre, de 7 milions d’habitants, cal que planifiqui el seu futur i que ho faci de forma diferent a com ho fan els grans estats europeus. Catalunya ha d’especialitzar-se en empreses d’alta tecnologia i d’alt valor afegit; empreses compactes que se situïn al capdavant en recerca i innovació seguint el model dels països nòrdics. No podem seguir pensant que ha de ser un país de serveis perquè acabaríem competint per preu amb els països de l’altra banda del Mediterrani. I cal anar més enllà.
La llàstima és que per fer això ens caldria un govern que pensés en el futur de Catalunya, no només en els seus miserables 4 anys de poder; i que no deixes tot l’esforç a la iniciativa privada sinó que l’estimulés, la promocionés i l’ajudés fins assolir l’objectiu.
Buff...somnio truites, no?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!