Fa unes 3 setmanes vaig descobrir
un programa on-line per indexar els llibres d’una biblioteca: LibraryThing. De
sobte se’m va obrir un món. Ja em començava a preocupar perquè molt sovint no
recordo si tinc un llibre o si l’he llegit. I marxo de la llibreria amb dubtes
i pensant que em foto gran. O bé no em recordo de quin era aquell llibre que
vaig pensar que havia de comprar. Doncs tot solucionat. Amb LibraryThing puc
entrar tots els meus llibres a la base de dades, simplement escrivint l’ISBN i
seleccionant l’edició. Es van afegint a les diferents opcions de biblioteques:
la meva biblioteca, per llegir, llegint, llista de desitjos...o les que creï de
noves. Però no acaba aquí la diversió, puc escollir la portada del llibre,
puntuar-lo, fer una ressenya i compartir-la a Twitter i Facebook, posar
etiquetes que m’ajudin a classificar els llibres... I encara
hi ha més: em puc
afegir a grups de lectura, interaccionar amb altres persones, veure qui té una
biblioteca més semblant a la meva, veure recomanacions sobre quins llibres em
podrien agradar...
També puc veure quins altres usuaris, en el meu idioma, té el web, qui té la biblioteca més gran, quins llibres tenim en comú, etc.
En fi, que porto unes quantes
setmanes ben entretingut amb tot això. Entrant llibres i recordant en alguns
casos els moments i llocs on els vaig llegir o qui me’ls va regalar i quan; i
en altres casos comprovant que sóc incapaç de recordar ni tan sols de què anava
el llibre...
Potser molts pensareu que és una
pèrdua de temps però és perquè no sabeu les emocions que es poden sentir amb
tot això. I a més, tot plegat m’ha anat molt bé per no assabentar-me que el
Tribunal Constitucional ha suspès la Declaració de Sobirania del Parlament de
Catalunya, que el govern del PP ha enviat al mateix tribunal el Consell
Assessor per a la Transició Nacional, que els govern d’Aragó consuma l’atac al
català fent el ridícul d’anomenar-lo “lapao”, que el tribunal Suprem ha
desimputat a la Infanta Cristina de Borbó, que el presidente Monago diu que
baixarà impostos mentre Catalunya se’ns desfà a les mans, mentre el Govern
enadrrereix l’ensulsiada definitiva i mentre el cabreig generalitzat no és
capaç de fer una seqüència de tres “perquè?” per arribar a l’arrel dels mals.
En fi, quan arribeu a la
conclusió que l’única possibilitat és la DUI, aviseu-me. Jo ja fa dies que us
hi espero. Mentrestant aniré indexant llibres. Per cert, que el Lapao no és una opció a LibraryThing. No anem pas bé.
En cada escrit et superes !! Ja veig que anem pel mateix camí. Per molts que ja fa temps caminem se n s fa pessat anar posant paciència. Salut i ànims.
ResponEliminaSuposo que ens cal paciència. L'important és que siguem prous per guanyar. Fa 300 anys que no hi érem tan a prop.
ResponElimina