dijous, 9 de maig del 2013

LibraryThing no té el Lapao com a opció


Fa unes 3 setmanes vaig descobrir un programa on-line per indexar els llibres d’una biblioteca: LibraryThing. De sobte se’m va obrir un món. Ja em començava a preocupar perquè molt sovint no recordo si tinc un llibre o si l’he llegit. I marxo de la llibreria amb dubtes i pensant que em foto gran. O bé no em recordo de quin era aquell llibre que vaig pensar que havia de comprar. Doncs tot solucionat. Amb LibraryThing puc entrar tots els meus llibres a la base de dades, simplement escrivint l’ISBN i seleccionant l’edició. Es van afegint a les diferents opcions de biblioteques: la meva biblioteca, per llegir, llegint, llista de desitjos...o les que creï de noves. Però no acaba aquí la diversió, puc escollir la portada del llibre, puntuar-lo, fer una ressenya i compartir-la a Twitter i Facebook, posar etiquetes que m’ajudin a classificar els llibres... I encara
hi ha més: em puc afegir a grups de lectura, interaccionar amb altres persones, veure qui té una biblioteca més semblant a la meva, veure recomanacions sobre quins llibres em podrien agradar...
També puc veure quins altres usuaris, en el meu idioma, té el web, qui té la biblioteca més gran, quins llibres tenim en comú, etc.
En fi, que porto unes quantes setmanes ben entretingut amb tot això. Entrant llibres i recordant en alguns casos els moments i llocs on els vaig llegir o qui me’ls va regalar i quan; i en altres casos comprovant que sóc incapaç de recordar ni tan sols de què anava el llibre...
Potser molts pensareu que és una pèrdua de temps però és perquè no sabeu les emocions que es poden sentir amb tot això. I a més, tot plegat m’ha anat molt bé per no assabentar-me que el Tribunal Constitucional ha suspès la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, que el govern del PP ha enviat al mateix tribunal el Consell Assessor per a la Transició Nacional, que els govern d’Aragó consuma l’atac al català fent el ridícul d’anomenar-lo “lapao”, que el tribunal Suprem ha desimputat a la Infanta Cristina de Borbó, que el presidente Monago diu que baixarà impostos mentre Catalunya se’ns desfà a les mans, mentre el Govern enadrrereix l’ensulsiada definitiva i mentre el cabreig generalitzat no és capaç de fer una seqüència de tres “perquè?” per arribar a l’arrel dels mals.
En fi, quan arribeu a la conclusió que l’única possibilitat és la DUI, aviseu-me. Jo ja fa dies que us hi espero. Mentrestant aniré indexant llibres. Per cert, que el Lapao no és una opció a LibraryThing. No anem pas bé.

2 comentaris:

  1. En cada escrit et superes !! Ja veig que anem pel mateix camí. Per molts que ja fa temps caminem se n s fa pessat anar posant paciència. Salut i ànims.

    ResponElimina
  2. Suposo que ens cal paciència. L'important és que siguem prous per guanyar. Fa 300 anys que no hi érem tan a prop.

    ResponElimina

Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!