dijous, 18 de juny del 2015

Sóc optimista (però no pas ingenu)

Amb els anys m’he anat tornant optimista. Potser és una altra manera d’anar a contracorrent amb els temps que corren o amb l’evolució que sembla experimentar la majoria de persones. Potser són ganes de portar la contrària.
Però jo crec que és perquè mica en mica he acabat veient que ser optimista té molts avantatges.
L’optimisme és como el botó d’hiperespai que dóna l’energia extra per superar problemes i obstacles; ens dóna la confiança en les persones que ens envolten; ajuda a mantenir la coherència i la cohesió.
Quan la NASA selecciona candidats a astronautes valora quins dels candidats són optimistes, perquè cal reconèixer que cal una bona dosi d’optimisme per estar disposat a entrar dins d’un coet i assumir els riscos de poder acabar convertit en pols interestel·lar.
El decàleg de les empreses exitoses de Silicon Valley inclou l’optimisme en una de les primeres posicions.
Doncs bé, respecte del procés sobiranista sóc molt optimista. I ho sóc malgrat tots els malgrats.
racocatala.com
Malgrat la distorsió dels moviments polítics que postulen que la independència no és prioritària. Els reconec la importància del sacseig necessari  que calia a l’estructura política però estic segur que acabaran sumant-se a l'independentisme.
Sóc optimista perquè els defensors de la inversemblant tercera via van caient en l’ostracisme polític i deixen de ser la pedra a la sabata de l’independentisme.

Sóc optimista malgrat el paper estrany d’ERC, amb un líder que tot i ser cap de l’oposició al Parlament de Catalunya (que no és poca cosa) no deixa de ser alcalde del seu poble, encara que hagi de pactar amb el Podemos local.
Ho sóc, encara que algunes llistes locals independentistes hagin caigut en la temptació de llistes d’esquerres “progressistes”, i que llistes locals independentistes hagin pactat amb federalistes. I ho sóc, encara que l’ANC i Òmnium no hagin dit ben res sobre tot això, tot i haver signat el compromís abans de les eleccions.
Fins i tot ho sóc encara que quan falten 100 dies pel 27S, no hi ha el tsunami necessari per garantir la victòria.
I ho sóc perquè hi ha majoria independentista a la majoria d’ajuntaments catalans.
Sóc optimista perquè la suma de votants independentistes segueix creixent i creixent a cada eleccions.
Ho sóc perquè m’emociona veure com s’abracen l’Artur Mas i en David Fernández. Algun dia caldrà fer medalles commemoratives d’aquestes abraçades. Pur patriotisme, ben lluny de partidismes sectaris.
Ho sóc perquè avui ha començat la campanya de l’ANC i perquè el 11S2015 tornarà a ser un èxit.
Sóc optimista perquè crec cegament que en els moments crucials, els catalans sabem estar a l’alçada i en el lloc on ens pertoca. I sé que aquest cop no ens fallarem.