Diumenge 26 de maig tenim les eleccions municipals i, a diferència de les autonòmiques, generals o europees, només hi ha enquestes electorals per les ciutats més grans i importants. Per les ciutats de la mida d’Olot, imagino que alguns dels partits sí que n’encarreguen però en cap cas es fan públiques.
Aleshores per fer una predicció de resultats només podem recórrer a la intuïció
i fer una “porra” o bé mirar les dades d’anteriors eleccions i veure si podem
jugar-hi una mica (allò que se’n diu cuinar, cadascú amb la seva recepta).
Aquesta vegada jo m’he decantat per fer números i veure què surt. És una
manera objectiva de mirar-se les dades, deixant de banda fílies i fòbies.
Abans de començar deixeu-me exposar algunes premisses teòriques:
-
El llindar
electoral a les eleccions municipals és del 5 %. Això vol dir que la llista que
no arriba a un 5% dels vots ja no entra en el repartiments de cadires. Òbviament
com més elevada és la participació més complicat ho tenen els partits petits
per arribar a aquest 5 % i és més fàcil que es quedin fora.
-
El sistema
electoral té la famosa Llei d’Hondt com a fórmula de repartiment. Una de les característiques
d’aquesta llei és que afavoreix les llistes més votades i això pot fer que
malgrat superar el 5% dels vots alguna llista no obtingui cap seient. En
qualsevol cas és poc proporcional: el % de seients que obtenen les llistes
votades és superior al % de vots que tenen; naturalment la situació és inversa
per les llistes amb menys vots
-
El comportament
electoral dels catalans, i els olotins no som necessàriament una excepció,
varia en funció de les eleccions
I altres premisses més pràctiques:
-
En la
situació actual, encara és més complicat d’avaluar el comportament electoral
mirant dades del passat encara que sigui immediat perquè hi ha un component
emocional molt elevat
-
El que sentim
en la nostra bombolla informativa és el reflex del que pensem nosaltres i no
necessàriament ha d’estar basat en dades
-
És molt
important haver governat molt bé o haver fet una oposició excel·lent però
encara ho és més aconseguir que els electors et votin; per tant, les
projeccions fetes a partir de “ho han fet molt bé” entren dins la categoria de “porra”.
-
Dit això, a
vegades les “porres” ho encerten.
Les dades.-
En aquest primer gràfic hi ha l’evolució de la participació electoral
(número de vots) des de les municipals del maig de 2011 fins les darreres
eleccions de l’abril de 2019. Les dades
són tretes del web de l’Ajuntament d’Olot i qualsevol error que hi hagi és meu.
Com es veu en el gràfic, les eleccions municipals són es que tenen menys
participació, seguides de les eleccions generals al Congreso de los Diputados.
Les eleccions autonòmiques són les que tenen més participació.
En el segon gràfic tenim el número de vots que cada partit dels que es
presenten en aquestes eleccions ha tingut en el mateix període. Aquí cal fer
notar que:
- No apareix el PP perquè en aquestes eleccions no es presenta
- JuntsxCatalunya, agrupa les dades de totes les coalicions anteriors (CiU, etc..)
- Vox, agrupa les dades anteriors de PxC
- La CUP agrupa també les dades del Front Republicà
- A les autonòmiques del 2015, CDC i ERC es varen presentar en la llista Junts pel Si i he donat a cada llista la meitat dels vots.
A partir d’aquí, faig 4 supòsits per veure quins podrien ser els resultats
aquest diumenge
1.
Faig la
mitjana de tots els vots obtinguts per cada partit en totes les eleccions on han
participat i apliquem el percentatge resultant a la participació mitjana en les
eleccions municipals (2011 i 2015).
2.
Faig la
mitjana tots els vots obtinguts per cada partit a les 3 darreres eleccions i
aplico el percentatge resultant a la participació mitjana en les eleccions
municipals (2011 i 2015).
3.
Agafo per cada
partit el millor resultat obtingut en el període i aplico el % de vots al
número de vots obtinguts en les eleccions amb mes participació del període (les
autonòmiques del 21D)
4.
Aplico els
resultats de les darreres eleccions generals a Olot
Els resultats dels 4 supòsits i el marge de regidors que podrien obetenir
queden a la taula següent:
Llista
|
Supòsit 1
|
Supòsit 2
|
Supòsit 3
|
Supòsit 4
|
Marge
|
JxCat
|
9
|
8
|
8
|
6
|
6-9
|
ERC
|
6
|
7
|
6
|
8
|
6-8
|
PSC
|
3
|
2
|
2
|
4
|
2-4
|
OeC
|
1
|
1
|
2
|
1
|
1-2
|
CUP
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
Cs
|
1
|
2
|
2
|
1
|
1-2
|
VOX
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
Com a conclusions podríem destacar que:
- Només en el supòsit 4, ERC guanyaria les eleccions amb un avantage de 2 regidors sobre JuntsxCat
- En els altres 3 supòsits, el guanyador és JuntsxCat amb un avatatge de 2 a 3 regidors sobre ERC.
- Cap partit arriba a la majoria absoluta. ERC i JuntsxCAt quasi empaten
- El PSC pot guanyar o perdre un regidor
- Olot en comú podria guanyar un regidor en el supòsit 3
- CUP es queda amb un regidor en els 4 supòsits
- Ciudadanos entra al consistori amb 1 ó 2 regidors
- VOX no aconsegueix entrar a l’Ajuntament.
Per mi el supòsit més realista és el 2 perquè d’alguna manera allisa les
evolucions del vot, tot i que es cert que castiga a la CUP que quedaria lluny del
seu millor resultat en vots a Olot (Municipals 2015) perquè no es va presentar
com a tal a les eleccions generals del 2019, però sense considerar aquest valor
tampoc no canvien els resultats per la desproporcionalitat esmentada al
començament però sobretot per l'entrada de Ciudadanos.
El supòsit 4 no em sembla apropiat perquè és difícil traslladar directament
els resultats d’unes eleccions a unes altres, en aquest moment que el sistema
de partits no està estabilitzat i amb un component emocional en el vot molt
elevat que aquesta vegada pot ser capitalitzat per l’exili en el vot a les
europees que acabi contaminant les municipals.
Diumenge ho sabrem i ens començarem a divertir fent sumes per veure
possibles coalicions de govern.
Entrades
