dimarts, 22 de febrer del 2011

Felipet de cartró.

Sembla que Un dia d'aquests SAR Felipe de Borbón, príncep d'Astúries i de Girona (i imagino que unes quantes coses més) vindrà a Olot a inaugurar un museu privat d'una empresa olotina.
Aprofitant la visita i que el noi bé que ha de dinar, es farà un convit en un restaurant olotí que, de moment, es manté en absolut secret. A aquest dinar hi està convidat un reduït grup de persones d'allò que anomenem el teixit associatiu d'Olot.
Esperem que, ja que no passa gaire sovint això que aparegui per aquí aquest xicot, les persones que han estat convidades li expliquin alguna cosa que vagi més enllà de com de bons són els fesols de Santa Pau o el tortell de Can Carbasseres amb ratafia de Cal Russet. 
Estaria bé i seria un gran servei per als catalans que, un cop enllestida la lletania dels tòpics, encetessin el reguitzell dels greuges que cada dia vivim. Potser no entendrà el concepte de l'espoli fiscal perquè al cap i a la fi d'això viu però caldria explicar-li que hem començat a marxar i que tal i com està el pati, marxarem més aviat i sense mirar enrere. Li podrien explicar, aquells que tenen aquest compromís, que en tenim el pap ple de sentir-nos menyspreats i insultats cada dia des de premsa, partits polítics i des de les institucions espanyoles. Que n'estem farts de treballar cada dia més per mantenir una colla d'esquenadrets (bé, això potser tampoc ho entendrà perquè al cap i a la fi, ell..deixem-ho). Podrien els convidats a aquest dinar provar, entre plat i plat, que li entrés al magí que amb tanta agressió diària contra la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra nació, les nostres lleis i les nostres institucions només ens queda un camí: la independència. tampoc cal explicar-li perquè hi posi un remei que ho aturi, ni tampoc cal esperar que ho entengui o ho comparteixi sinó que 1perquè sigui testimoni que allò que ell representa ja no ens fa cap por i que avui, la monarquia és com el material al qual es dedica el museu que haurà vingut a inaugurar: de cartró.

dilluns, 7 de febrer del 2011

La independència comença als Ajuntaments.

HI ha una certa tendència a menystenir les eleccions municipals en el sentit que no serveixen per fer política de país. Sobretot va molt bé per bescantar els partits independentistes amb l’argument suat de que la independència no es pot proclamar des dels ajuntaments. D’acord, un primer cop d’ull al calendari confirma sense dubte que no estem al 1931 sinó al 2011. Exactament 80 anys més tard.


Hi estic d’acord. La independència del país només es proclamarà des del Parlament de Catalunya, quan hi hagi una majoria de diputats que així ho vulguin. Ara bé, vol dir això que els partits independentistes han d’abstenir-se de presentar-se a les eleccions municipals? Ni de bon tros.

Excepte clar, que es tingui la idea que la proclamació de la independència serà només un emotiu acte protocol•lari amb discursos, castells de focs i salves d’honor; amb castells de copes de cava i dels altres, dels de colls de camisa mossegats i talons clavats als muscles; amb llàgrimes i plors de felicitat i engendrament massiu de la primera generació de catalans independents.

Alguns pensem que mentre no arribem aquí, caldrà preparar el país i els seus catalans per ser ciutadans d’un Estat català que serà lliure i de cap manera una rèplica de l’Estat espanyol. Un Estat català modern, democràtic, on l’esforç tingui recompensa i es treballi conjuntament i a tots nivells per posar-lo al capdavant d’Europa i del món. I això es pot iniciar des dels municipis. No en dubteu. Un ajuntament no s’ha de dedicar només a tenir un enllumenat perfecte (olotins...feu “ehem” amb mi) i un clavegueram que no s’embossi. Pot començar a orientar els seus ciutadans més joves cap a estimar més la ciència i la tecnologia (Catalunya serà tecnològica o no serà), a respectar la cultura popular, a ser més cívics, més solidaris, més emprenedors. I tant que pot!

Mireu si en són d’importants els municipis que avui mateix Batasuna ha condemnat públicament i amb una fermesa sorprenent la violència i, expressament, la d’ETA. I tot per poder presentar candidatures als ajuntaments d’Euskalherria. Batasuna sap on són els ciutadans i vol que tinguin veu. També ho saben però els partits espanyols que després d’anys de predicar que mentre no hi hagués condemna explícita de la violència Batasuna no podria ser legalitzada, ara diuen que no n’hi ha prou. No en fan prou amb la renúncia, amb la condemna...què més volen, l’anihilació?.

Podeu estar-ne segurs, la independència de Catalunya comença amb els ciutadans: als ajuntaments.

dimarts, 1 de febrer del 2011

Una recepta de cuina: Llomillo de porc a la Carretero

Aquests dies de neguits i (in)decisions, quan tinc clar que qualsevol decisió serà criticada amb agressivitat (o amb contundència, agafeu-vos-ho com vulgueu) he trobat un cert relax cuinant.

Avui mateix he improvisat una recepta que us deixo aquí i que he anomenat “Llomillo de porc a la Carretero”. El nom ve perquè és un plat brutal, perfectament presentat, un luxe a preu assequible, amb ingredients (quasi) 100% catalans, que no deixarà indiferent i serà imitat (qualsevol dia el veurem en un receptari com “rellom a la ALT”). I també perquè em dóna la gana.

Ingredients:

- 1 peça sencera de llomillo (llom pels no olotins) de porc.
- 3 ó 4 (pronuncieu "trè o quatre") figues seques.
- Un grapadet de panses.
- Un grapadet d’ametlles torrades.
- 1 pot de crema de camembert
- 3 ó 4 cebes
- 3 alls
- 1 pebrotet sec de canyella.
- Oli d’oliva català.
- 1 bon raig de conyac.
- 1 parell d’ous.
- Sal i pebre.

Som-hi?

- Engegueu el forn a 220 ºC. Dalt i baix i turbo. 35 minuts abans de començar.

- Saleu i empebreu la peça de llomillo.

- Segelleu-lo en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva català. Segellar vol dir rostir per totes bandes que quedi ben rosset. A foc viu. Només mig centímetre de cuit.

- Afegiu-hi la ceba tallada a llunes, els alls i el pebrotet de canyella.

- Coeu uns minuts i aboqueu-hi el conyac.

- Quan han parat els vapors d’alcohol del conyac, atureu el foc.

- Deixeu refredar la carn.

- Un cop freda unteu-la amb la crema de camembert i repartiu el ganyip (figues, panses i ametlles) talladet per damunt.

- Munteu les clares dels ous a punt de neu i poseu-ho per damunt del llomillo recobert de la crema de formatge i ganyip.

- Poseu llomillo, cebes, alls , oli i pebrotet en una plata d’anar al forn.

- Coeu el llomillo al forn fins que estigui ben daurat.

Acompanyeu amb vi negre català, fort i honest.

Bon profit i Visca Catalunya Lliure!

Ps: no hi ha foto. Me n’he oblidat, però és un recordatori del silenci informatiu.,