dissabte, 30 de maig del 2015

Xiulem, xiulem que això s'acaba!

Avui em sabrà greu no haver après mai a xiular. Potser és una cosa d’aquelles que si no les aprens de petit ja pots anar fent que mai no ho podràs fer prou bé. Amics i amigues meves són capaços d’emetre xiulets poderosíssims, estridents i secs com una fuetada; o perllongats i aguts com les rodes d’un tren quan frena.
Jo, ben res. Com a màxim una tonada malgirbada i encara gràcies, amb algun so d’aire que s’escapa que no contribueix a que es pugui reconèixer allò que provo de xiular.
Sembla que hauria de ser força senzill: crear amb llavis, dents, llengua i dits un canal per on expulsar aire amb força i continuïtat. El que deia: un joc de nens.
www.pixshark.com

Alguns xiuladors es posen els dits a la boca unint índex i polze en una mena de cercle, que intueixo no pot ser completament tancat; altres fan servir l’índex i el mig , rectes; uns tercers, menys freqüents fan servir els índex i mig de les dues mans al mateix temps. En els tres casos, es sol emetre un xiulet sec i potent, com un avís o una crida.
Altres xiuladors no es posen els dits a la boca, com ara els que espremen el llavi inferior amb el polze i índex per crear un plec que serà per on es canalitzarà l’aire. El xiulet emès amb aquesta tècnica sol ser menys estrident i menys agut que els anteriors.
Finalment, tampoc voldria fer un tractat sobre el xiulet, hi ha els grans experts: els que no necessiten dits i s’espavilen amb ells llavis, dents i llengua en una ganyota estranya que afegeix un extra visual al xiulet potent i perllongat que emeten.
En fi, avui a la Final de la Copa del Rei es podran veure totes aquestes i altres tècniques quan soni l’himne espanyol. Com que hi ha l’amenaça de multar als que xiulen, imagino que aniran gravant a tothom i tindrem la oportunitat d’augmentar el catàleg de tècniques.
També es diu que si hi ha xiulets, multaran els clubs. Espero que tinguin la sanció aprovisionada en els seus pressupostos. Perquè, de xiular es xiularà. Fins i tot jo, encara que  hauré de recórrer al xiulet “de compra”.
No repetiré aquí els meus motius per xiular l’himne espanyol ja ho vaig fer en una de les primeres entrades d’aquest bloc (  http://el-led-vermell.blogspot.com/2009/05/xiuladissa-i-escridassada.html  ) només dir que espero que ben aviat no ens calgui.
De passada i , com a mostra de bona voluntat envers els organitzadors, els suggeriria de fer la propera edició en l’únic lloc del món on el xiulet s’està impulsant perquè la UNESCO el declari “Obra Mestra del Patrimoni Immaterial i Oral de la Humanitat”: La Gomera. Allà, el xiulet gomerenc, era principalment utilitzat pels pastors guanches de l’illa per comunicar-se  per aquells estimberris. Per saber-ne més: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xiulet_gomerenc)
Cert que potser no és gaire fàcil d’arribar a La Gomera i un cop allà costarà de trobar instal·lacions prou grans per encabir a tots els espectadors perquè el club més important de l’illa, la Unión Deportiva Gomera, té un estadi on només hi caben 1500 espectadors. Però donat que es tracta del que es tracta, serà encara més senzill de controlar qui xiula gomerenc i qui xiula l’himne.

diumenge, 24 de maig del 2015

La meva porra olotina pel 24M2015

Avui  hi ha eleccions municipals i espero que aquest post no es pugui considerar vulneració de la jornada de reflexió. En qualsevol cas i donada la difusió dels  meus escrits, aquesta vulneració no anirà més enllà del que pugui anar una conversa en veu alta en un cafè.
Fa 4 anys no vaig fer cap pronòstic però aquest any gosaré fer-lo. No serà aire científic, ni estarà basat en cap enquesta, només en les sensacions d’aquests dies de campanya i en 4 anys d’estar al govern de la ciutat i haver palpat una mica com funcionen les coses a Olot.
He fet dues porres, que es diferencien amb alguns matisos que jo en dic del cor (allò que
m’agradaria) o del nas (allò que intueixo que pot arribar a passar).
En el fons només hi una llista que té l’aspiració de governar la ciutat i que ha presentat un equip per fer-ho (aquí m’heu de perdonar la immodèstia): la llista de CiU + Reagrupament, la d’en Mia coromines, vaja.
La resta de llistes són per afiançar-se i poder passar a ser segona força del consistori (ERC), per aturar la patacada pronosticada fins i tot pels seus (PSC), o per entrar a l’ajuntament (CUP i OeC). Els feixistes de PxC han hagut de fer trampes per completar 21 noms, tot un símptoma; i el PP es refia de la fidelitat dels seus votants, “inasequibles al desaliento” que els votaran es presenti qui es presenti i malgrat que la seva lideressa catalana és la líder política pitjor valorada, i amb diferència, del país.
CiU + Reagrupament:  Actualment som 10 regidors i hi ha una sensació estesa a la ciutat que hem transformat Olot. Malgrat els dubtes i el rondineig, l’èxit brutal de la Plaça Mercat, el reconeixement de l’activitat comercial, les bones dades d’atur, la gestió econòmica, la prioritat que s’ha donat a les persones i, en general, el mèrit d’haver fet el màxim possible amb els recursos disponibles i a sobre reduint el dèficit és un missatge positiu que ha fet forat a la nostra ciutat. Amb una bona participació, podem arribar a la dotzena de regidors.
ERC: és una marca en alça nacionalment  tot i que els darrers mesos ha anat frenant per la desorientació que ha provocat l’ambiguïtat del seu líder nacional, que no fa feliços als més independentistes ni als més socialistes. A Olot, la crida a fer un govern d’esquerres aixeca el record del tripartit i causa un cert rebuig contrarestat amb la dada que a les europees varen guanyar. Poca ambició en el programa i paper discret en els debats, si es vol guanyar les eleccions.
PSC: em costa no veure’ls en caiguda lliure. La llista, que molts pensaven que no s’arribaria ni a fer, s’ha format amb els que sempre s’hi pot comptar. El cap de llista té un cert predicament a la comarca i és conegut a la ciutat però durant 4 anys ha estat rondinant i emetent missatges negatius que durant la campanya no ha pogut reconduir i l’han llastat. Tot i així, una part del seu electoral els serà fidel.
CUP: és possible que entrin. Tot i que la llista d’Olot en Comú, els ha tocat els nassos i els ha espatllat els plans. El votant de l’esquerra més social pot tenir dubtes. Han fet una campanya molt en la seva línia, amb l’arrogància verbal que els caracteritza i que els seus possibles votants compren. Els afavoreix també la coherència que han mantingut els darrers mesos en les discussions sobiranistes i el bon fer dels seus diputats.
OeC: des del meu punt de vista, un despropòsit total. El seu programa és no fer res que no sigui donar feina. Absents en els dos debats, tant al que estaven convidats com en el que no. Traurà vots a la CUP, que podria fer una tasca molt millor i més coherent. La seva vocació republicana (espanyola, naturalment) resta, en una ciutat sobiranista com la nostra. Crec que es quedaran sense representació.
PP: el que dea abans, tenen un electorat fidel. Amb sort i una participació baixa poden mantenir la representació. Amb participació elevada, ni en somnis: fa 4 anys els va venir d’un grapat de vots.
PxC: la gesticulació racista d’aquests energúmens té una certa acollida però els discursos descaradament feixistes dels 3 que parlen, entre els 4 primers de la llista creen aversió a lla majoria d’olotins.  Un partit en descomposició (afortunadament) que mentre no estigui fora de la llei tindrà el seu públic. Les trampes per fer llista, l’agressió a persones, els afers judicials, la mala imatge en general els farà mal i serà un bé per tots plegats.
En fi, que tinguem sort tots plegats. El que és segur és que tindrem una majoria independentista a l’Ajuntament i que això serà molt bo pel país i pel procés, fins que el 27 de setembre comencem a dir ben clarament que volem ser lliures.

diumenge, 17 de maig del 2015

El talp en campanya: Acabem amb la caspa!

A la atención de Don Miguel Secretario General del Sindicato Mentes Sucias..
Informe del “Talp olotí” sobre el transcurs de la campanya electoral del 24M
Hola Jefe!
Lus ils escric aquest informe per dir-los-uls-els-hi-ho que tot va viento en copa! Això de les eleccions municipals ho tenim fet. Com diu en Nacho: “guanyarem sense baixar del TPO”, tot i que jo mai no hi  he pujat. I juraria que ell tampoc.
Aquesta setmana hem anat pels barris de la ciutat amb en Roca i en Dani a repartir el nostres
fulletons per les bústies. Hi anàvem cap el migdia perquè com que tots tres estem jubilats no ens ve d’aquí i jo almenys podia fer algun traguinyol de Soberano. A més al vespre hi van els separatistes i així els passàvem al davant.  En roca es va posar el traje de mudar i jo, per donar una imatge moderna, pípster que en diuen ara, una barba postissa que guardava d’un any que vaig fer Els Pastorets. Els de veritat eh? Els que eren en castellà com havia de ser perquè tothom els entengués.
Costava molt que ens obrissin portes, la veritat, perquè quan dèiem qui érem ens deien que no tenien temps. I algú hi afegia algunes coses força ofensives que, per decòrum, no repetiré.
Al primer lloc que ens varen obrir la porta, amb l’alegria que duia se’m va escapar un “Arriba España! Viva Franco!” amb tanta potència que el pobre home que va obrir se’ns va desmaiar. Vàrem fugir cames ajudeu-me, a tota la velocitat que els nostres anys i el consum de caliquenyos i brandy ens permetia. Jo em vaig espantar tant que em vaig haver de beure mitja ampolla de Soberano d’un glop.
Després va anar força bé i ho vaig començar a veure tot més clar, que és com ens agrada nosaltres..ben clar...clar...blanc...ja m’entén, oi?? Sobretot quan vàrem decidir no picar portes i deixar els nostres pamfletos directament a les bústies evitant el contacte amb aquests desagraïts que no es deixen salvar per nosaltres. I és que ningú no és mofeta a la seva terra, com deia el profeta.
Hem tingut algun petit problema amb hippies i perroflautas enemics de la democràcia i el xampú i el sabó (aquest frase és meva i no sé perquè la varen eliminar del nostre Feixbuc) que ens arrenquen els cartells. Però allà on en cau un, n’hi posem dos. Com diu en Dani, hem de ser dignes successors dels defensors de l’Alcoyano de Toledo!
Ens ho passem de bé, amb aquets dos camarades! Sobretot quan algú ens escolta i deixem anar les nostres frases demolidores:
-          Es veu que al solar d’aquí al costat volen construir una fresquita.
-          Els separatistes volen fer el Firal en forma d’estelada
-          Els que no són de casa tenen gambes de Palamós gratis cada dissabte.
És genial la cara d’estupor que posen. I quan veig que s’ho empassen, jo remato amb el nostres eslògan de campanya: Acabem amb la Caspa! Vota  Protección x Cabello!
Corto y cierro, Jefe!
Ps: per cert, em podrien dir on farem el míting ? o tan sols on puc trobar el programa electoral? És que un senyor m’ho demana i per un que mostra interès...
 
 
 

diumenge, 3 de maig del 2015

Advocats i èpica.

Des que l'estratègia perquè el 9N esdevingués inapel·lable es basava en les dates de publicació respectives del DOG i el BOE, no em trec el pensament que a la politica li sobren advocats (sobretot els de l'Estado) i li falta èpica. Naturalment se'm pot  retreure que el Dret és absolutament necessari i indestriable de la política. Absolutament d'acord en què el Dret, la Justícia i les garanties que ofereixen són imprescindibles. Però, pel que fa als advocats no ho tinc tan clar.
I així va anar el 9N. Un èxit que hauria pogut ser definitiu però que un recurs de l'advocacia de l'Estado va mig tirar pel pedregar.
Ara, els diaris comencen a especular amb la possibilitat que el president Rajoy convoqui eleccions general el mateix dia que el President Mas ja fa mesos que ha anunciat que els catalans elegirem, en eleccions plebiscitàries, el Parlament que anant bé proclamarà la independència de Catalunya.
De fet, res de nou perquè algun d'aquests advocats que tanta nosa em fan ja havia avisat que la manera més senzilla que tenia Rajoy d'impedir les eleccions a Catalunya era tan simple com convocar unes eleccions generals per la mateixa data.
Jo no sé si això seria un impediment real (o legal, que per ells és el mateix) o simplent aniria contra el costum i el bo gust de no fer coincidir les "autonòmiques" catalanes amb les generals. O potser és una mostra més de la constant fascinació que tot el que es belluga a l'Espanya té sobre els catalanets, presoners encara de l'inconfesable dependència emocional de la política espanyola.
Savis estrategues diuen que aquesta coincidència en la data de les eleccions seria fatal per al nostre objectiu però jo tinc dubtes, sincerament. Res millor que tenir l'adversari distret mirant de guanyar la majoria al Parlamento i Senado, amb els dos grans partits espanyols provant de barrar el pas a les noves forces que els treuen la llengua descaradament, mentre nosaltres apostem fort pel futur en llibertat.
Si les dues eleccions coincideixen, on centrarà els seus esforços el líder emergent Alberto
Rivera? Voldrà esdevenir clau a la politica espanyola o es sacrificarà per impedir la secessió catalana?
A què estarà més atent el PSC-PSOE? A aterrar amb la màxima suavitat possible en la seva caiguda lliure a Catalunya? O a provar d'arrabassar el poder al PP mentre manté allunyats als nois i noies de Podemos.
I aquests? Resistiran la temptació de ser decisius i incisius en la politica espanyola o s'estimaran més continuar amb el paper lerrouxista a Catalunya?
I els nostres? Vull dir els partits catalans? Bé, vull dir CDC i ERC perquè UDC ja no comptarà i la CUP ni es deu plantejar d'anar a les eleccions espanyoles, en un constant i lloable exercici de coherència.
Seran capaços de renunciar a tenir un peu a Madrid i centrar-se només en ser generosos i patriotes per assolir la majoria? O sortiran els advocats i estrategues dient que allà ens caldran negociadors? ens distraurem com l'adversari o ens centrarem ben enfocats com un làser, amb tota l'energia en un sol punt i objectiu?
És tan vital la basa que juguem, tenim tants pocs trumfos i sobretot, tenim només una única oportunitat, que no puc pensar altra cosa que no sigui que sabrem jugar la partida definitiva i que serem prou intel·li gents i hàbils per inclinar la balança al nostre favor.
Per mi, i cap problema si algú em titlla de frívol o caparrut, cal anar a la nostra peti qui peti, sense fixar-nos en què fan o diuen els dels governs espanyols i, per sobre de tot, sense fer ni cas de les estratègies que puguin marcar els advocats posats a polítics.
O és que, disposats a trencar la legalitat vigent i a crear-ne una de pròpia, ens tremolaran les cames per un recurs? O per una coincidència de dates?
Només depenem de nosaltres mateixos. Si de veritat ho volem, ho aconseguirem. Ho tenim a tocar. Que no ens facin badar i que s'entretinguin ells, que això ens va a favor.
Una mica d'èpica, sisplau!