dimecres, 17 d’abril del 2019

Anar a Madrid (2)



D’aquí una setmana justa comença la campanya electoral per a les eleccions generals del 28 de maig.
Com cada vegada que hi ha eleccions espanyoles, apareixen nombroses veus que es pregunten què han d’anar-hi a fer els partits catalans a Madrid. I en aquestes eleccions, que són les primeres d’ençà el referèndum de l’Ú d’Octubre de 2017, encara se’n senten més d’aquestes veus dient que a Madrid només cal anar-hi a negociar els termes de la secessió.
El cas és que ni el Parlament de Catalunya està en condicions d’enviar una delegació negociadora, ni el govern espanyol tindria cap ganes de rebre-la, ni el govern català sembla gaire procliu a fer efectiva la proclamació de la República.
En general, sempre és millor ser al lloc on es prenen les decisions que no pas no ser-hi. És per aquesta raó que cal que els partits favorables a la república es presentin a les eleccions espanyoles i que els que creiem en la República els votem.
En aquestes condicions, el missatge testimonial de l’abstenció té un efecte pràcticament nul. Seria una altra cosa si l’abstenció arribés a un percentatge tan elevat que es pogués catalogar de boicot però en les condicions actuals això no passarà i el que és segur és que cap escó no quedarà buit i els que no puguin ocupar els partits republicans els ocuparan els unionistes.

Els resultats electorals, el nombre d’escons que cada llista aconsegueix, són els que envien missatges. Una nova victòria independentista enviarà el missatge al govern espanyol que el moviment republicà segueix viu i que la repressió i la intimidació no ha tingut l’efecte que l’estat espanyol busca de forma constant. Un segon missatge serà que els diputats republicans aniran al Congreso a lluitar per la fi de la repressió perquè després d’haver escurçat la darrera legislatura ja s’ha llençat a mar tant el peix com el cove.
Els resultats també poden donar un missatge intern important perquè aquesta vegada no hi ha només les dues opcions habituals sinó que n’hi ha una de tercera que busca obtenir una opció de bloqueig al Congrés en tot allò que no faci referència al reconeixement del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, i que no  força  els electors a haver d’escollir en el duel emocional de blocs de presos i exiliats que formen part de les altres dues llistes.
Els resultats relatius de les 3 opcions seran un reflex del suport que les polítiques possibilistes, legitimistes o rupturistes tenen entre els electors i seran la base de càlcul de les eleccions municipals i europees del mes de maig. Sense descartar un avançament de les autonòmiques.
L’abstenció, porta al mateix resultat que el teòric vot útil per frenar la ultradreta a Espanya: a omplir els escons de diputats que no varen dubtar, i avisen sense vergonya que ho tornaran a fer, de donar suport a l’aplicació l’article 155.
Per frenar la ultradreta a Espanya només cal que l’esquerra, també espanyola, no s’abstingui com va fer a Andalusia.
Article publicat el 4 d'abril de 2019 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat