En el debat d’investidura de Quim Torra com a President de la Generalitat es va repetir l’argument que no podia ser President perquè defensa uns valors i proposa uns
objectius que no són compartits per la totalitat dels catalans.
Seria una paradoxa que un partit que hagués assolit el poder guanyant unes
eleccions amb un determinat programa, no l’implantés perquè no hi ha unanimitat
en les mesures proposades. Precisament, els partits polítics neixen per agregar
les preferències polítiques dels ciutadans. Com que no pot haver-hi tants
partits com opinions hi ha, el que fem els votants és votar el que pot defensar
millor els nostres interessos, que estaran contraposats amb els interessos
d’altres grups de votants.
Però en el fons, quan s’afirma que un candidat a president no pot ser-ho
perquè no representa a tot el conjunt de la ciutadania s’està negant una de les
bases del funcionament de la democràcia: l’acceptació de la legitimitat del
contrari per governar.
Precisament aquest és un dels senyals que en un dels llibres sobre política
que estan més de moda, How democracies
die (Com moren les democràcies) de
Steven Levitsky i Daniel Blizatt, es remarquen com a indicadors de que un
sistema democràtic està en perill.
Malgrat que el llibre està molt centrat en la política actual dels Estats
Units, la majoria d’exemples són aplicables a la situació política actual de
Catalunya i en la reacció de l’Estat Espanyol a la voluntat de construcció de
la República catalana.
Actualment, la majoria de democràcies no sucumbeixen en cops d’estat
sanguinaris sinó que ho fan a través de mecanismes formalment democràtics que
donen cobertura a la deslegitimització de l’adversari polític i a la manca de
contenció en l’aplicació del poder governamental. Són exemples de la manca de
contenció la destitució del govern Puigdemont en aplicació de l’article 155,el
discurs de Felip VI el dia 3 d’octubre o la tria indirecte de qui pot ser o no
un candidat “viable” a la presidència.
En l’agonia de la democràcia, el dret a la manifestació i a l’activisme
polític es combat des del govern amb lleis i normes aprovades en el parlament
per restringir es llibertats civils, i fins i tot a les amenaces individuals o sobre
col·lectius opositors. És el que està passant al nostre país, amb l’ús de la presó preventiva i les denúncies a
persones individuals i la criminalització de col·lectius opositors. Una arma
eficaç per atemorir i emmudir els dissidents.
La judicialització de la política i la utilització partidista dels medis de
comunicació apareixen també en el llistat de les armes que serveixen per
liquidar la democràcia. En el cas de la repressió de l’estat espanyol en contra
del republicanisme, s’argumenta que aquestes armes s’utilitzen en defensa de
l’Estat, però suposen un deteriorament tan profund de les institucions
democràtiques i són tan llamineres pel
poder, que qualsevol motiu pot ser
suficient per utilitzar-les de nou. En qualsevol moment, amb qualsevol excusa i
contra qualsevol de nosaltres.
Article publicat
el 17 de maig de 2018 a la secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot.
També disponible a www.lacomarca.cat