dimarts, 31 de maig del 2011
Mai no és mal moment per fer-ho bé.
dimecres, 25 de maig del 2011
De Fites i de Desfetes.
dimarts, 17 de maig del 2011
Ai la campanya!
Reconec que ja des d’abans d’embolicar-me en tot això que anomenem política ja m’agradaven les campanyes electorals. Trobo entre interessant i divertit veure com els candidats fan mans i mànigues per fer arribar el seu missatge als votants. I trobo curiós veure també aquell munt de cartells, pancartes i banderoles que, de cop i volta, apareixen a cada cantonada , ocupen cada farola, rotonda, arbre, senyals de trànsit, colonitzant-los com plantes paràsites i que tan amoïnen a l’enginyosa escorniflaire.
No ho sé, m’hi fixo. I aquest any que “vaig a llistes” potser m’hi he fixat encara més. En el cas d’Olot, i amb tot el “carinyo” del món pels que donen la cara em ve de gust fer algun comentari amb gens de mala intenció (però amb un deix de sornegueria olotina) sobre les fotos dels candidats.
En general, em sembla veure un cert abús del Photoshop. El somriure d’en Pere Gómez amb unes dents hiperblanquejades i uns llavis rosadíssims,com enfebrats, contrasta amb el somriure forçat i de llavis apretats d’en Pitu que sembla ben bé (a la foto) fet de guix, mancat d’energia. En Mia Corominas té, a la foto, un somriure ample i franc que lliga amb la seva rotunditat física . Parlant de somriures, em fa gràcia el d’en Dani Planàs perquè em fa pensar en el d’un entremaliat dimoni d’Els Pastorets liderant un trio de ballables i em fa una certa aprensió la total manca de somriure del cap de llista xenòfob.
Estranyíssima la foto de la Llum Adell que sembla triada entre les fotos fetes en una sortida de diumenge al matí al Parc Nou; una mica com la del candidat d’ICV, assegut al mig d’un prat amb Sant Francesc al fons, amb una camiseta del Panorama i en actitud reflexiva...verd i vermell, molt ecosocialista. El PP ha triat un cop més cartells majoritàriament sense foto i algun d’escadusser i petit amb foto de la seva candidata penjats al capdamunt de tot de les faroles, de manera que gairebé no es veu la imatge de senyora d’anunci de sabó Lux. Finalment ApG ha escollit fer-se una foto de grup amb en Raül en primer pla i la resta de membres de la candidatura obert ens vano darrera seu exhibint camises de quadres i camisetes.
Bé, també he de comentar la pancarta on surto jo i que com que som 12 ja ha estat batejada com la dels 12 apòstols (es veu que a mi m’ha tocat ser l’apòstol Mateu...i amb això no vull dir que apunti a la regidora d’Hisenda!) que no han escapat del “pinta-nassos” que tanta feina s’ha donat aquests dies. Per exemple, en una de les pancartes servidor ha estat la seva única víctima, atenció especial que em costa de saber apreciar.
Em fixo també en els lemes. Dues candidatures parlen d’il·lusió: la del PSOE i la de CiU, clar que per uns és il·lusió pel relleu i per altres és pel canvi. El “Per Olot” es repeteix: ERC diu “Junts per Olot” tot i que es presenten sols; el PSOE té el butlletí “per Olot” i SI diu “Dani Planàs per Olot” clar que també diuen que són “gent normal per la independència”, lema que a tots els de Reagrupament ens sóna. Els d’ICV troben que Olot batega amb un munt de cors de colors diferents, els del PP estan “centrats en tu/centrados en ti “al 50,00 % exacte, no fos cas que se’ls escapés un rètol en català més del compte i s’haguessin d’autodenunciar; els d’APG diuen que són “la veu del carrer a l’Ajuntament” ben igual que la CUP a Girona, i els de NCI diuen que “treballaran pel benestar dels olotins” sense fer diferències com els xenòfobs que especifiquen clarament que “primer els de casa”.
En fi, diumenge vinent ja sabrem qui serà el nou alcalde d’Olot i veurem com queda el consistori de la ciutat i qui ha encertat les “porres” de com queden repartits els 21 escons. Dilluns molts tindran la feinada de recollir tota la publicitat que haurà quedat obsoleta en un moment i que, segons com siguin els resultats, pot tenir una ironia mordaç, quasi ratllant el sarcasme cruel.
Sort a (quasi) tothom. Espero que Olot hi surti guanyant.
diumenge, 1 de maig del 2011
El President Pujol i el pin de Reagrupament.
Com a membre de la candidatura em varen convidar a afegir-me a la passejada i cap allà me’n vaig anar amb el pin de Reagrupament enganxat al trau de la caçadora (mira, comprada a Puigcerdà!).Quan després de fer-nos esperar una estona va arribar el President Pujol, en Mia Corominas va fer les presentacions dels que érem allà.
Al meu torn, em va presentar com un membre de Reagrupament i el President després d’estrènyer-me la mà, em va agafar el pin amb un parell de dits escardalencs i em diu "Què representa això?". "President, és el logo de Reagrupament, amb les fletxes que venen de diferents punts i quan coincideixen formen l'estel".
I ell, amb els ulls closos em deixa anar "Està molt bé això de Reagrupament....però les fletxes que convergeixen ja ens ho havíem inventat els de Convergència, eh?". Rialles generals, la meva inclosa, i demandes de piulades sobre el tema, varen tancar la anècdota.
La meva memòria, que persisteix força indemne, no em deixa passar-li al President Pujol la jugada. Recordo el logotip de finals del 70s, amb l’arbre format per les quatre barres però no em ve de cap manera que hi hagués fletxes que convergissin.
En qualsevol cas i encara que només sigui pel respecte institucional i malgrat els retrets que li pugui fer per coses de les quals avui ell mateix se’n penedeix, trobo que va ser una anècdota prou divertida i agradable.
President, benvingut! A Olot ja ens hem trobat Reagrupament i CiU per treballar per la ciutat i vós ens heu donat el missatge. Quan sigui l’hora de la veritat,de construir l’Estat Lliure de Catalunya segur que ens hi trobarem tots.