De terra endins, de mar enllà...els diners cap a Panamà

Amb la difusió dels “papers de Panamà” alguns han acabat de caure de la figuera.

Amb els noms que fins avui circulen queda ben clar que això de Panamà era un “Venim del Nord, venim del Sud; de terra endins i de mar enllà...”.

Personalitats d’arreu del món i amics o familiars d’aquestes o altres personalitats; líders mundials i líders locals; esportistes i polítics; de països capitalistes i de països comunistes; de democràcies consolidades i d’anocràcies  ...tenien un muntatge per estalviar-se un munt de diners evitant pagar impostos.

Més enllà de les bromes, no deixa de ser curiós que com més diners semblen tenir algunes persones, menys escrúpols tenen per fer lluerteries per eludir el pagament d’impostos. Ja ho diuen els savis “com més en tens, més en vols tenir”.

És interessant aprendre que tot plegat es pot fer de manera legal i això obre una esquerda entre la legalitat i l’ètica. El cas paradigmàtic, potser perquè és el primer, és el del primer ministre islandès

que tenia una societat d’aquestes i que just abans de les eleccions la va vendre a la seva dona per 1 dòlar. Si tan convençut estava que el que feia era legal i ètic no calia fer la venda que, a més, segurament va ser legal però d’ètic no en va tenir res. No podia ser ètic perquè vendre una empresa per sota del seu valor legal pot tenir com a objectiu, també, eludir el pagament d’impostos. Tan poc ètic com pressupostar obra pública per sobre del preu real perquè algú cobri una comissió, per exemple.

Tan ufanosos els islandesos de tenir un país sense lladres i resulta que tenien un primer ministre que potser no robava però que era llaminer pels diners. O el mandatari xinès que comanda un país amb dos sistemes i ha quedat clar quin dels dos és el que ell prefereix.

Ja no parlo del sàtrapa d’en Putin perquè d’aquest personatge no se’n pot esperar res d’honorable; ni la de l’infanta Pilar, que prou pena té. Sobretot ara que la Casa Real ha despatxat el tema dient que la senyora no és membre de la Família Real. Ja ho diuen que els diners separen les famílies. Clar que d’aquesta família...

De totes maneres, en un país com el nostre on el mecànic et mira com si fossis boig quan li demanes que et faci una factura per la reparació del cotxe, segur que tots aquests personatges encara fan enveja a molta gent.

Esperem que la nova Hisenda catalana faci, quan sigui el moment, normes que no permetin eludir el pagament d’impostos i que persegueixi activament a aquells que els evadeixen. Aleshores, sense dèficit fiscal i una tributació justa, no hi haurà qui ens aturi.