El 31 de desembre és el dia que l'Home dels Nassos
circula pels carrers de pobles i ciutats de Catalunya. Aquest personatge té la
característica de lluir tants nassos com dies té l'any.
La iaia Francisca m'engegava al carrer per talaiar si
venia, quan era víctima dels dolorosos atacs d'avorriment del dia de Cap d'Any
al matí.
L'enganyifa, com una ressaca dels Sants Innocents, era
parlar de l'Home dels Nassos de manera que esperessis trobar un ésser monstruós
amb 365 tarotes enganxades a la cara com si es tractés d'un orgue com el del
Palau de la Música. En realitat tots els que passaven pel carrer eren homes,
dones o nens i nenes dels nassos, perquè tots dúiem a la cara un únic nas, ja
que el 31 de desembre l'any només té (haurien de dir "li queda") ja
un dia.

I me'n deixo molts; molts homes i dones que tenen els
nassos de mentir, manipular i amenaçar els catalans que han tingut la valentia
de voler decidir el seu futur com a poble, com a nació fent una cosa tan
revolucionària, tan simple i tan universalment acceptada com votar.
A tots aquests nassarruts i nassarrudes, tan barruts i
barrudes, els dedico aquest fragment del Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand,
recitat com quan deia el vers de Nadal, enfilat damunt la cadira.
Es diu gros... Res
més?...
Ah, no! És massa
curt, minyó!
Se'n poden dir de
coses amb matís vexador
i amb tons tan
variats!... Preneu-ne algun exemple:
Agressiu: “Jo,
senyor, si tingués aquest temple,
manaria a l'instant
que algú me l'amputés!”
Amical: “No suqueu
al got el vostre excés?
Per beure, us
aconsello un tub d'assaig!”
Descriptiu: “És un
roc!... És un pic!... És un faig!
Què dic, un faig,
no, no... que és tota una muntanya!”
Tafaner: “I us
serveix per res la llarga banya?
Potser per
escometre, o bé per cornucòpia?”
Divertit: “Vós
teniu una forma ben pròpia
d'estimar els
ocellets: observo plomissol
al pal del galliner
on reposen del vol!”
Truculent: “Oi,
senyor, que quan traieu el fum,
pel vapor del tabac
que us surt d'aquest tendrum,
hi ha algú que
crida, foc! Amb tanta fumarada!...”
Previsor: “Vigileu,
per ell arrossegada,
amb aquest pes, la
testa us pot caure al trespol!
Tendre: “Si no hi
planteu un petit parasol,
tinc por que no se
us torni tan vermell com un rave!”
Pedant: “Només la
bèstia que Plaute batejava
amb el nom
d'hipocampelefantocamell,
duia, sota del
front, tanta carn en farcell!”
Senyor: “La moda
diu que aquest ganxo és notícia,
per penjar-hi el
barret, no us cal gaire perícia!”
Emfàtic: “I cap
vent no pot, nas magistral,
constipar-te
sencer, llevat d'un fort mestral!”
Dràmatic: “És com
el Mar Roig sempre que sagna!”
Sorprès: “Pel
perfumista fóra un anunci magne!”
Líric: “Sou un
tritó, o una clàssica cita?”
Càndid: “El
monument, a quina hora es visita?”
Respectuós: “Saludo
amb una barretada,
d'això se'n diu,
senyor, tenir casa parada!”
Pagès: “Poc que és
un nas, això d'aquí al davant!
Pudé és un
melonet, pudé és un nap gegant!”
Militar: “L'objectiu
de la cavalleria!”
Pragmàtic: “No
voleu rifar-lo en loteria?
Probablement,
senyor, serà el premi més gros!”
En fi, plagiant
Príam en un sanglot commós:
“Contempleu aquest
nas que els trets del seu senyor
privava d'harmonia!
N'és roig, el traïdor!”
I per evitar cap mena de suspicàcia, la foto que il·lustra
aquest post és del meu nas, que també en vaig ben servit!