Les manifestacions són
una de les formes de participació política col·lectiva més conegudes i utilitzades
arreu del món. Manifestar-se serveix a la ciutadania
per fer sentir la seva pròpia veu i, a vegades, de forma diferenciada, de la de
les institucions i representants electes.
Sovint,
les manifestacions serveixen per recolzar l'acció governamental però que són més freqüents les que s'organitzen
per mostrar la discrepància amb polítiques governamentals o que representen un
rebuig frontal a la totalitat de l'acció governamental.
Històricament,
les manifestacions han servit per tombar règims autoritaris; per aconseguir
drets i llibertats col·lectives com el dret a vot per les dones o la igualtat
de drets per minories; i també per a l’alliberament nacional de nacions
oprimides.
Les
manifestacions són una forma de lluita política no violenta, una forma de
pressió completament legítima que diu al poder
que, més enllà de les institucions, una quantitat de persones s'han
mobilitzat per defensar una posició política determinada. I malgrat que el
cinisme polític dels darrers anys utilitza l'argument de "encara són més
els que s'han quedat a casa", els governs no resten impassibles davant les
manifestacions vertaderament grans i unitàries i amb un missatge inequívoc.
Recentment,
una manifestació més que discreta a Madrid convocada per la ultradreta
espanyola va fer que el govern socialista trenqués les negociacions amb la
Generalitat.
El
16 de març hi ha convocada una manifestació a Madrid per fer saber al govern
espanyol que defensar l'autodeterminació no és delicte. Sempre hi ha persones
que diuen que a Madrid no cal anar-hi a fer res: ni manifestacions ni política.
En canvi, és precisament allà on cal ser. Les
manifestacions de milions de persones a Barcelona a cada 11 de setembre,
els queden massa lluny i són massa fàcils d'ignorar. I és que les
manifestacions a data fixa són previsibles i el seu efecte es pot preveure i
contrarestar.
En canvi, el ressò d'una manifestació
independentista al centre del poder espanyol, aixecarà rebombori internacional
des de dies abans. I de fet, des de fa uns dies la premsa espanyola ja n'està parlant. Serà el primer cop que les
reivindicacions de sobirania catalana s'expressen massivament a Madrid; tal i com fa unes setmanes també ser el primer cop
que els partits
catalans varen renunciar al peix al cove i amb
el vot en contra de la tramitació dels pressupostos, varen fer
caure el govern espanyol.
Quan
el nostre país és tractat com una colònia, allà
on cal anar a demostrar la nostra
força és precisament a la capital de
l'estat que ens oprimeix, que retalla els nostres drets i llibertats, i
que amenaça amb incrementar
la repressió i amb subordinar encara més la nostra llengua i cultura.
Cal
omplir el centre de Madrid amb estelades i crits d'independència i llibertat. Que
ningú no pugui menystenir ni ignorar mai més els nostres drets perquè som massa lluny. Ens acostarem tant
com calgui.
Que
tremoli Madrid en veient la nostra ensenya.
Article publicat el 28 de febrer de 2019 a la
secció “Barboterum” del setmanari La Comarca d’Olot. També disponible a www.lacomarca.cat