En l’estudi dels mecanismes i sistemes electorals es parla del vot honest. No vol pas dir que hi hagi vots que no siguin honestos o que siguin tramposos sinó que la honestedat en el vot fa referència al vot per la primera preferència ideològica independentment de les circumstàncies que concorrin en el moment de les eleccions. El vot honest es contraposa al vot ”estratègic” o vot “útil” que és el que alguns electors fan servir quan creuen que no votar per la seva primera preferència sinó per una altra opció pot originar un resultat globalment millor.
Tenim exemples recents. A les darreres eleccions del 27S alguns catalans varen votar la CUP pensant que la victòria de JxSi seria prou ample i que la presència de diputats cupaires seria la garantia de que no hi hauria desviacions ni aturades en el camí del procés. Bé, tots en coneixem i sabem com se’n lamentaven fa uns mesos quan tot plegat es va encallar a la investidura del president.
Una mica més cap aquí, a les eleccions del 20D, alguns catalans varen optar per no votar perquè ja s’havien independitzat mentalment i per tant no calia votar en unes eleccions espanyoles; altres varen pensar que el vot útil podia ser En Comú Podem perquè varen creure en la possibilitat d’un referèndum si Podemos guanyava les eleccions. Finalment, tant ERC com CDC (en la forma de DiLl) varen creure que el millor era anar per separat, pensant que els votants d’uns segueixen malfiant-se dels altres i viceversa.
El resultat de tota aquesta estratègia va ser que CDC i ERC varen treure menys vots que el 27S, que En Comú Podem va guanyar les eleccions i que tant PSC com C’s i PP no els va anar tan malament com molts esperaven.
I ara que ja fa dies de tot plegat, com hauria anat realment si per exemple cap força independentista s’hagués presentat a les eleccions espanyoles? I quins canvis hi hauria hagut si s’hagués repetit la fórmula de JxSi i els seus votants no haguessin votat “estratègicament”?
El primer cas és senzill de fer: només cal treure del resultat final els vots d’ERC i DiLl i tornar a calcular el repartiment d’escons segons la llei d’Hondt.
Pel segon supòsit, agafem els vots que JxSi va tenir el 27S i restem la fuga de vots cap altres formacions que els votants de la coalició varen fer el 20D: un 13% cap a EncomúPodem i un 3% cap el PSC (diari ARA: http://www.ara.cat/politica/meitat-electors-CUP-votar-Comu-Podem-eleccions-espanyoles_0_1532246879.html). Podríem afinar més aquesta aproximació restant els vots cupaires que varen anar a En Comú Podem però com que es tracta d’un exercici semi-quantitatiu ho donem per bo. La "sofisticació" política dels votants de la CUP també dificulta fer gaires més estimacions.
Doncs els resultats queden resumits en aquest gràfic:
En el panorama actual del Congreso de los Diputados, segurament no hi hauria variacions que haguessin fet més fàcil la formació de govern en qualsevol dels dos supòsits perquè Catalunya aporta 47 dels 350 diputats que en un parlament tan fragmentat difícilment poden ser decisoris. Ara bé, qualitativament, si JxSi s’hagués tornat a presentar i hagués rebut el mateix nombre de vots, la seva representació hauria passat de 17 diputats a 24 i la victòria a Catalunya hauria estat inapel·lable. A més, el PP només hauria tingut representació a Barcelona; C’s i PSC només a Barcelona i Tarragona; i En Comú Podem s’hauria quedat sense diputat per Lleida.
Qualitativament no és un canvi banal i la salut i la moral independentista hauria millorat moltíssim. Ja no parlo del guany de pes específic en el Congreso perquè dono per suposat que aquests resultats no servirien tampoc perquè cap dels possibles candidats a president volgués negociar res amb les forces independentistes. Per això, caldria haver tret el 100% dels diputats, però aleshores...qui voldria un referèndum?. Ni ells ni nosaltres.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si et fa gràcia deixar un comentari, no quedis pas!