Encara no ens creus

No ens creus quan et diem que volem fer un país nou per a tothom, fins i tot per aquells que avui encara esteu en contra de la independència. Desconfies de nosaltres i penses que volem aixecar fronteres, amb duanes, mossos d’esquadra que et demanaran el passaport i tanques electrificades.

Mai no t’has empassat les dades del dèficit fiscal, ni tan sols quan les han reconegut els polítics espanyols. Potser en aquell moment tenies massa feina o miraves una peli, massa cansat.

Estàs convençut que si la Generalitat no es gastés els diners en bestieses com TV3, ens en sobrarien i no caldria fer retallades.

Fa massa temps que ens coneixes per creure que estem disposats a renunciar a la oficialitat única del català només perquè no hi hagi ni una ombra de queixa per discriminació lingüística. Saps com n’és de dolorós per a molts de nosaltres.

Has vist com el país on vivim, tots dos, tu que ets tan espanyol per sobre de tot i jo que només em

ara.cat

sento català, anava cada cop més en declivi i has sentit dir que cada 11 de setembre som centenars de milers, quasi 2 milions, que ens manifestem perquè volem fer un país nou.

Creus que ens ja ens en cansarem, que un dia ens adonarem que tot això són collonades.

Quan en un hotel et fan pagar la taxa turística dius que és culpa d’en Pujol. O d’en Mas. I que allà on vares néixer, això no es paga.

Ens veus estranys, rabiüts, que sempre ens queixem.

Però saps? Quan el Tribunal Constitucional tomba la llei de pobresa energètica, no són només els independentistes pobres els que estan amenaçats, els unionistes també. 

Quan el TC tomba la llei catalana contra el fracking no som només els que volem un país lliure, que patim pel nostre mediambient; pateix tothom que estima la natura.

Quan el TC declara inconstitucional la llei catalana de grans superfícies, no es posen en risc els negocis de botiguers i emprenedors independentistes sinó de tots els que no podran lluitar amb les mateixes regles, encara que siguin unionistes o federalistes.

Quan el TC es posa “per montera” la llei catalana d’igualtat entre homes i dones no mira els cognoms. Ens posa a tots al mateix sac. Votem el que votem.

Quan el TC anul·la la llei catalana de les administracions locals ho fa pels municipis on manen els independentistes i pels que no.

Encara no ens creus quan et diem que una Catalunya lliure serà de més bon viure-hi perquè la farem entre tots, els independentistes i els que encara no ho sou.

No ens creus a nosaltres i t’estimes més creure-te’ls a ells, que laminant les lleis que busquen més justícia social retallen el teu futur, que és el mateix que el nostre.

No sé què més podem fer nosaltres per convèncer-te. Però segur que encara no et convenç el que fan ells?